Sentir segons quines argumentacions en un espai a on hi ha els representants democràtics de la ciutadania, de vegades, no té preu.
El ple municipal de l’Ajuntament de Rubí, tot just fa una setmana, va ser l’escenificació d’allò que, quan arriben els períodes abans d’eleccions, en diem promeses electorals i que ens defineixen com a partits.
Els socialistes vam defensar temes que, per a nosaltres, són l’essència de la nostra acció política, de la nostra raó d’ésser. La Renda Mínima d’Inserció és una d’aquestes raons. Defensar que les famílies puguin tenir una renda que considerem un dret bàsic de ciutadania i escoltar qui qüestiona que pugui ser així, no és de rebut. Escoltar qui defensa que està bé que passin 8 o 10 mesos perquè des d’una taula de la plaça St. Jaume a Barcelona es resolgui si una família podrà rebre els 400 o 500 euros que li permetin cobrir despeses de manutenció, per a nosaltres inclús resulta indecent. Crec que és una qüestió que més enllà de la bona gestió ha esdevingut una manca de respecte en el sentit més pur de la paraula. No es pot menystenir a més de 10 mil catalans i catalanes que esperen que el seu expedient sigui resolt, tot i acomplint els requisits que, qui ha de resoldre, va determinar. Aquestes 10 mil persones estan passant-s’ho malament, tenint dificultats serioses per cobrir necessitats primàries (menjar!!!!!!), i algú ralentitza la decisió de donar accés a una prestació mínima, per raons que em resulta difícil explicar sense sentir vergonya aliena.
En el ple municipal vam ser testimonis d’allò que ens defineix i ens situa en els diferents models de construir país: els grups d’esquerres i els grups de dretes. I com a peça d’un d’aquests grups d’esquerres, com a regidora del grup municipal socialista i de l’equip de govern i com a 1a Secretaria de l’Agrupació del PSC a Rubí, estic orgullosa de defensar els principis i valors del meu partit i treballar en la construcció i millora de la meva ciutat des dels valors socialistes.
Nosaltres, en relació a la Renda Mínima d’Inserció, tenim 1000 raons per treballar sense descans. Els 1000 rubinencs i rubinenques que, dels 10 mil catalans i catalanes, esperen que el seu expedient sigui resolt pel govern de la Generalitat i mentrestant reben l’ajut del seu ajuntament o entitats de la ciutat per poder cobrir necessitats bàsiques. I aquestes raons són les que ens acompanyen per exigir respecte als òrgans autonòmics competents.
Pel PSC, la salut, l’educació els serveis socials, els pilars del nostre Estat del Benestar, són eixos al voltant dels que gira la major part de la nostra acció política i no volem que siguin més retallats. Seguirem lluitant, per les nostres raons, i participarem de totes aquelles accions i plataformes que defensen els serveis públics com a drets bàsics i de qualitat.
Així els entenem i així els defensarem.
M'agrada S'està carregant...
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.