Tag Archives: Política social

Ara fa 10 anys d’una llei integral contra la violencia de gènere

 Imagen destacada

El proper 28 de desembre farà 10 anys d’una de les lleis més importants per als drets de les dones, aprovada pel govern socialista de JL Rodríguez Zapatero. La Ley Orgánica de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género.

Tenim a prop el dia 25 de Novembre, Dia Internacional de Lluita contra la Violència de Gènere. Com cada any des de les institucions i organitzacions polítiques, reivindiquem la necessària atenció a aquesta lacra social que suposa una característica lamentable de societat poc madura.

És obvi que les lleis no resolen els problemes, però ajuden a pal·liar situacions que requereixen la intervenció jurídica i el rebuig social. La desigualtat que encara existeix a la nostra societat és, segons el meu parer, la causa de l’encara existent violència de gènere. Desigualtat que es manifesta en conductes que poden acabar amb una vida humana. Al segle XXI resulta increïble que encara parlem de morts per violència de gènere però així és. Hem de parlar i commemorar un dia expressament temàtic per aconseguir la conscienciació ciutadana i la necessitat de lluita compartida.

Un govern d’esquerres, progressista i socialista, va dissenyar ara fa 10 anys una llei integral que abasta els diferents àmbits de la vida de les persones i preveu l’enfoc global d’atenció a situacions de violència de gènere, posant èmfasi en l’educació i la prevenció com a eixos fonamentals a l’hora de disminuir el nombre de víctimes al nostre país.

L’any 2004, 72 dones van morir a mans de les seves parelles o ex-parelles sentimentals. A data 31 d’octubre d’enguany, aquesta xifra és de 42 dones, 12 d’elles a Catalunya. La reducció de casos no fa que disminueixi la preocupació i la necessitat de continuar treballant per aconseguir que arribi un any que aquest balanç sigui 0. Però, cal tenir en compte que la llei integral probablement hagi estat un element principal en aquesta reducció del nombre de víctimes.

A quatre dies del proper 25 de Novembre, tornem a organitzar-nos per dir NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE. Des dels Ajuntaments amb mocions en contra (el PSC presentarà una moció en el ple del proper 27 de novembre)  i en el carrer amb actes que promoguin aquesta consciència col·lectiva que, de ben segur, és fonamental per atacar conductes autoritàries, detestables, que ens situen en la part baixa de la grandesa de l’ésser humà.

Lluitem per una societat a on la igualtat entre homes i dones sigui real. Eduquem als nostres infants en el respecte a la vida i a la llibertat. Així podrem compartir l’orgull de viure en un món millor.

Els socialistes sortirem al carrer per compartir desitjos contra la violència de gènere. Us esperem el dia 25 de novembre de 17 a 20 hores, a l’Avda Barcelona, davant de Cal Gori per poder sumar i compartir.

Anuncis

No podem tornar enrera

Quan l’any 94 acabava la primera carrera universitària, i impregnada d’una il.lusió tremenda per trobar feina, em molestava sobremanera que, en dir el que havia estudiat, moltíssima gent no sabia de què li parlava. Si deies “sóc mestre” o “sóc metge” , tothom t’havia d’entendre. Però en dir “sóc treballadora social” una majoria de persones o no sabia o feia relacions amb tasques que no requerien de titulació universitària per desenvolupar-les. La meva joventut i la vocació i valoració de la professió, de vegades feia que m’enfadés, però dedicava el temps que calgués a explicar per què havia estat tres anys a la facultat i un any més fent un post-grau d’especialització. Amb els anys, i havent millorat, encara hi ha moltes persones que no entenen el contingut d’aquesta professió. Personalment em vaig complicar la vida una mica més i encara em va resultar més difícil explicar el que significava la segona carrera universitària. Antropologia social i cultural? Què és això? Era la pregunta més freqüent.

I ara, fa prop de 8 anys, i quan dic que em dedico a la política, encara he d’explicar molt més l’activitat que m’ocupa gran part del dia (i de vegades moltes nits en blanc). Els serveis socials són quelcom més que un departament municipal a on s’atenen a aquelles persones que tenen “problemes”. Ho vaig reivindicar des de la professió i ara ho faig des de la responsabilitat política. És una de les competències obligatòries que tenen els ajuntaments amb més de 50 mil habitants.

L’any 2009, als serveis socials de Rubí hem atés a més de 13 mil persones, un 18 % de la població de la nostra ciutat. Aquestes persones han fet ús del seu dret d’accés a un sistema que, segons la Llei 12/2007 d’11 d’octubre, de Serveis Socials de Catalunya, és un dret universal i que cal que sigui així entés. Ningú pensa que anar al metge, o a l’escola sigui tret diferencial negatiu. Són drets i els exercim. I així hem d’entendre els serveis socials, perquè aquesta categoria és la que legislativament tenen. Estem començant a veure el llum al final del túnel. La crisi econòmica ens ha sacsejat i, molt a poc a poc, tot tornarà al seu lloc. Però en aquest temps de dificultats, intenses per a moltes famílies de la nostra ciutat, els professionals de serveis socials han atés, informant, orientant, assessorant, tramitant, amb seguiments i tractaments socials, amb recursos locals o supramunicipals, amb vocació de servei públic, a totes les persones que han volgut exercir el seu dret d’atenció social. Seguiré explicant a qui m’ho demani el que es fa a serveis socials. I cal explicar que la primera llei aprovada pel govern de la Generalitat, aquest govern d’entesa, va ser la Llei de Serveis Socials. Cal explicar que la reivindicació de la categoria de dret dels serveis socials ha estat possible gràcies a un govern d’esquerres, progressista, que situa a les persones i el seu benestar i protecció social en un lloc privilegiat de la seva agenda política. Cal parlar d’això, i no de temps passats.

No podem tornar enrere.