Tag Archives: socialistes

Ara fa 10 anys d’una llei integral contra la violencia de gènere

 Imagen destacada

El proper 28 de desembre farà 10 anys d’una de les lleis més importants per als drets de les dones, aprovada pel govern socialista de JL Rodríguez Zapatero. La Ley Orgánica de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género.

Tenim a prop el dia 25 de Novembre, Dia Internacional de Lluita contra la Violència de Gènere. Com cada any des de les institucions i organitzacions polítiques, reivindiquem la necessària atenció a aquesta lacra social que suposa una característica lamentable de societat poc madura.

És obvi que les lleis no resolen els problemes, però ajuden a pal·liar situacions que requereixen la intervenció jurídica i el rebuig social. La desigualtat que encara existeix a la nostra societat és, segons el meu parer, la causa de l’encara existent violència de gènere. Desigualtat que es manifesta en conductes que poden acabar amb una vida humana. Al segle XXI resulta increïble que encara parlem de morts per violència de gènere però així és. Hem de parlar i commemorar un dia expressament temàtic per aconseguir la conscienciació ciutadana i la necessitat de lluita compartida.

Un govern d’esquerres, progressista i socialista, va dissenyar ara fa 10 anys una llei integral que abasta els diferents àmbits de la vida de les persones i preveu l’enfoc global d’atenció a situacions de violència de gènere, posant èmfasi en l’educació i la prevenció com a eixos fonamentals a l’hora de disminuir el nombre de víctimes al nostre país.

L’any 2004, 72 dones van morir a mans de les seves parelles o ex-parelles sentimentals. A data 31 d’octubre d’enguany, aquesta xifra és de 42 dones, 12 d’elles a Catalunya. La reducció de casos no fa que disminueixi la preocupació i la necessitat de continuar treballant per aconseguir que arribi un any que aquest balanç sigui 0. Però, cal tenir en compte que la llei integral probablement hagi estat un element principal en aquesta reducció del nombre de víctimes.

A quatre dies del proper 25 de Novembre, tornem a organitzar-nos per dir NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE. Des dels Ajuntaments amb mocions en contra (el PSC presentarà una moció en el ple del proper 27 de novembre)  i en el carrer amb actes que promoguin aquesta consciència col·lectiva que, de ben segur, és fonamental per atacar conductes autoritàries, detestables, que ens situen en la part baixa de la grandesa de l’ésser humà.

Lluitem per una societat a on la igualtat entre homes i dones sigui real. Eduquem als nostres infants en el respecte a la vida i a la llibertat. Així podrem compartir l’orgull de viure en un món millor.

Els socialistes sortirem al carrer per compartir desitjos contra la violència de gènere. Us esperem el dia 25 de novembre de 17 a 20 hores, a l’Avda Barcelona, davant de Cal Gori per poder sumar i compartir.

Anuncis

Escuchar, escuchar y compartir

El movimiento se demuestra andando. Un dicho popular que acostumbramos a utilizar cuando se desconfía de las palabras y se apela a los hechos. Andando por este camino llevamos ya unos años y creo que el movimiento lo hemos podido demostrar.

Permítanme (a quien amablemente me lea), que diga que la política local es, a menudo, desagradecida. Dedicas esfuerzos que rara vez reciben muestras de agradecimiento. Y no pasa nada.

La vocación de servicio público implica dar sin esperar nada a cambio, sólo la satisfacción de que, con diferente intensidad en el esfuerzo, las cosas salgan y salgan bien. Y que las cosas salgan significa que cada vez haya más personas en la ciudad que puedan desarrollar su proyecto de vida con la dignidad que merecen los 75 mil rubinenses. Este es el objetivo principal. Esta es la meta. Y para cumplir este objetivo la disponibilidad es absoluta. Estoy dispuesta a trabajar sin descanso (a mí el trabajo no me asusta), a dedicar toda la capacidad y las horas necesarias para poder llegar a esta meta. Soy consciente que nunca llueve a gusto de todos. Y aunque resulte utópico, nosotros trabajaremos para que así sea.

Escuchar, escuchar y compartir, estas son nuestras mejores herramientas. Necesito escuchar inquietudes, preocupaciones, sugerencias. Quiero saber si las necesidades de mis vecinos y vecinas se pueden cubrir, o como mínimo que no se sientan como necesidades básicas. Necesito sentirme útil sabiendo que, con este esfuerzo mejoramos la vida de las personas que nacimos o de aquellas que escogieron Rubí para vivir y contribuir a que la ciudad cada día sea mejor.

Con la transparencia y la honestidad como valores y la igualdad y la justicia social como banderas. Esta es la manera de hacer política que defiendo y la que defenderé mientras tenga el honor de trabajar en primera línea para mejorar mi ciudad.

El meu compromís

Estimar la meva ciutat fins al punt de sacrificar una part de la vida per formar part de la seva transformació i assumir-ne un paper destacat, pot semblar una manera d’explicar el meu compromís.

Em dedico a la política perquè necessito implicar-me, sentir-me útil. Estic convençuda que una de les coses més importants del món és defensar la justícia social “a capa i espasa”. Només així contribuirem a fer una societat millor.

La meva família ha estat fonamental en la decisió de ser alcaldable pel PSC a les eleccions municipals d’enguany. Tinc un marit que comparteix el meu compromís i que l’acompanya, des de la discreció que el caracteritza però amb la comprensió i l’ajut que jo necessito i que tant valoro. Realment és un mèrit seu i que agraeixo profundament, perquè els sacrificis personals i familiars són necessaris i, de vegades, es fan difícils d’entendre. Les meves filles, què puc dir? Em faltarien paraules per dir el que sento per elles i resulta difícil explicar el que suposa de vegades no dedicar-los les 24 hores del dia. I, malgrat el temps que no els puc dedicar, sé que són nenes felices i això és per a mi el més important. Reivindico des d’aquest humil escrit, el suport i l’ajut dels meus pares i sogres. Sense ells segur que aquest compromís tampoc hauria estat possible. Tota la meva família també s’estima la ciutat com per entendre’m i ajudar-me.

Aquesta etapa de les nostres vides girarà entorn a la meva vocació de servei públic.  Som conscients i farem el possible perquè el nostre dia a dia sigui agradable.
Creieu-me si comparteixo cert vertigen per la responsabilitat que comporta ser cap de llista d’un partit que aspira revalidar la seva majoria i governar la ciutat. La decisió no va ser fàcil per moltes raons. Quan fa uns anys que et dediques en cos i ànima a la política és imprescindible pensar bé què pots oferir a la ciutat i al teu partit. Perquè cal anteposar els interessos generals als teus personals i per això s’ha d’estar disposada i ser generosa.
Doncs bé, sóc aquí, en el punt de voler oferir uns anys més, sense condicions, a millorar la meva ciutat des del projecte socialista. I disposada des del convenciment que és possible i que ho farem bé.

Aquest és el meu gran compromís que només el puc explicar des de la passió que sento pel que faig, des de les ganes d’escoltar i des de la responsabilitat i estima per la meva ciutat, Rubí.

I des d’aquest raconet del meu bloc, una mica abandonat, només em queda demanar a qui vulgui que m’ajudi. Que comparteixi amb mi les seves preocupacions, inquietuds o suggeriments. Necessito l’ajut de tothom perquè junts podem construir el nostre futur.

Som 75 mil rubinencs i rubinenques amb realitats diferents

Aquests són els meus 75 mil reptes!

LA CIUTADANIA MEREIX SER RESPECTADA! Les nostres 1000 raons.

Sentir segons quines argumentacions en un espai a on hi ha els representants democràtics de la ciutadania, de vegades, no té preu.

El ple municipal de l’Ajuntament de Rubí, tot just fa una setmana, va ser l’escenificació d’allò que, quan arriben els períodes abans d’eleccions, en diem promeses electorals i que ens defineixen com a partits.  

Els socialistes vam defensar temes que, per a nosaltres, són l’essència de la nostra acció política, de la nostra raó d’ésser. La Renda Mínima d’Inserció és una d’aquestes raons. Defensar que les famílies puguin tenir una renda que considerem un dret bàsic de ciutadania i escoltar qui qüestiona que pugui ser així, no és de rebut. Escoltar qui defensa que està bé que passin 8 o 10 mesos perquè des d’una taula de la plaça St. Jaume a Barcelona es resolgui si una família podrà rebre els 400 o 500 euros que li permetin cobrir despeses de manutenció, per a nosaltres inclús resulta indecent. Crec que és una qüestió que més enllà de la bona gestió ha esdevingut una manca de respecte en el sentit més pur de la paraula. No es pot menystenir a més de 10 mil catalans i catalanes que esperen que el seu expedient sigui resolt, tot i acomplint els requisits que, qui ha de resoldre, va determinar. Aquestes 10 mil persones estan passant-s’ho malament, tenint dificultats serioses per cobrir necessitats primàries (menjar!!!!!!), i algú ralentitza la decisió de donar accés a una prestació mínima, per raons que em resulta difícil explicar sense sentir vergonya aliena.

En el ple municipal vam ser testimonis d’allò que ens defineix i ens situa en els diferents models de construir país: els grups d’esquerres i els grups de dretes.  I com a peça d’un d’aquests grups d’esquerres, com a regidora del grup municipal socialista i de l’equip de govern i com a 1a Secretaria de l’Agrupació del PSC a Rubí, estic orgullosa de defensar els principis i valors del meu partit i treballar en la construcció i millora de la meva ciutat des dels valors socialistes.

Nosaltres, en relació a la Renda Mínima d’Inserció, tenim 1000 raons per treballar sense descans. Els 1000 rubinencs i rubinenques que, dels 10 mil catalans i catalanes, esperen que el seu expedient sigui resolt pel govern de la Generalitat i mentrestant reben l’ajut del seu ajuntament o entitats de la ciutat per poder cobrir necessitats bàsiques. I aquestes raons són les que ens acompanyen per exigir respecte als òrgans autonòmics competents.

Pel PSC, la salut, l’educació els serveis socials, els pilars del nostre Estat del Benestar, són eixos al voltant dels que gira la major part de la nostra acció política i no volem que siguin més retallats. Seguirem lluitant, per les nostres raons, i participarem de totes aquelles accions i plataformes que defensen els serveis públics com a drets bàsics i de qualitat.

Així els entenem i així els defensarem.