Category Archives: Socialistes

Rubí, on érem, som i serem

En ocasions cal fer memòria per valorar el que tenim. Els i les socialistes apel·lem a aquesta memòria dels nostres veïns i veïnes per parlar de les transformacions de la ciutat en els darrers 12 anys. I ens sentim responsables i satisfets amb les millores que Rubí ha experimentat amb els governs socialistes, dels quals he format part activament durant 10 anys.

L’any 2003, Rubí encara era una ciutat amb una via de tren  que no estava coberta. L’actual Rambla del Ferrocarril, tal i com la coneixem avui, es va inaugurar l’any 2007, tot just abans de finalitzar el primer mandat de govern socialista.

El CEIP Ca N’Alzamora i el CEIP Rivo Rubeo van ser dues escoles construïdes i inaugurades el primer mandat socialista (2003-2007). Les reformes integrals del CEIP 25 de Setembre (edifici nou) i Mossèn Cinto Verdaguer (ampliació) es van dur a terme en el segon mandat socialista a la nostra ciutat.

Continua llegint

Anuncis

Escoltar Rubí. Sempre a peu de carrer

APEUDECARRER

Coneixem Rubí però mai no s’està prou a peu de carrer. Els socialistes ens hi abocarem. Traslladarem amb regularitat el despatx d’alcaldia als barris per conèixer de primera mà les inquietuds dels nostres veïns i veïnes. Prendre el pols a peu de carrer dels nostres veïns és la millor brúixola que ens guiarà a prendre les decisions més encertades. Perquè volem formar part del dia a dia dels barris de la nostra ciutat. Estem convençuts que d’aquesta manera tots podrem decidir quines són les millors accions que necessita Rubí.

Continua llegint

L’Anella Verda de Rubí

anella

Rubí és una ciutat moderna i sostenible que ha de disposar de carrils bici. Amb aquesta premissa vam començar a treballar un grup de persones, de dins i fora del PSC, per presentar una proposta realista i possible, com totes les que presentarem al nostre programa electoral.

Rubí té mancança d’infraestructures destinades a la pràctica de l’esport a l’aire lliure, el senderisme i la circulació de bicicletes, però alhora té molta tradició excursionista, de runners, i ciclista, amb entitats arrelades de referència i on a diari es practica, entre altres, la bicicleta de forma multitudinària, gràcies a la nostra ubicació.

Continua llegint

En defensa de les Escoles Bressols municipals

escola_bressol_la_bruna___rubi_1

 

L’educació 0-3 anys és per als Socialistes un compromís. Creiem que aquesta etapa és fonamental en el desenvolupament de la vida d’un infant. Avui, al Ple Municipal, hem discutit una moció per defensar el sistema d’escoles bressols públiques i el seu finançament.

Està clar que si continua el model actual, el que defensa la Generalitat, la consellera Rigau i el president Mas, les escoles bressols municipals no tenen assegurat un futur a mig termini. La defensa de l’educació pública, en totes les fases, és per a nosaltres garantia en la consecució d’una societat igualitària.

Continua llegint

LA CIUTADANIA MEREIX SER RESPECTADA! Les nostres 1000 raons.

Sentir segons quines argumentacions en un espai a on hi ha els representants democràtics de la ciutadania, de vegades, no té preu.

El ple municipal de l’Ajuntament de Rubí, tot just fa una setmana, va ser l’escenificació d’allò que, quan arriben els períodes abans d’eleccions, en diem promeses electorals i que ens defineixen com a partits.  

Els socialistes vam defensar temes que, per a nosaltres, són l’essència de la nostra acció política, de la nostra raó d’ésser. La Renda Mínima d’Inserció és una d’aquestes raons. Defensar que les famílies puguin tenir una renda que considerem un dret bàsic de ciutadania i escoltar qui qüestiona que pugui ser així, no és de rebut. Escoltar qui defensa que està bé que passin 8 o 10 mesos perquè des d’una taula de la plaça St. Jaume a Barcelona es resolgui si una família podrà rebre els 400 o 500 euros que li permetin cobrir despeses de manutenció, per a nosaltres inclús resulta indecent. Crec que és una qüestió que més enllà de la bona gestió ha esdevingut una manca de respecte en el sentit més pur de la paraula. No es pot menystenir a més de 10 mil catalans i catalanes que esperen que el seu expedient sigui resolt, tot i acomplint els requisits que, qui ha de resoldre, va determinar. Aquestes 10 mil persones estan passant-s’ho malament, tenint dificultats serioses per cobrir necessitats primàries (menjar!!!!!!), i algú ralentitza la decisió de donar accés a una prestació mínima, per raons que em resulta difícil explicar sense sentir vergonya aliena.

En el ple municipal vam ser testimonis d’allò que ens defineix i ens situa en els diferents models de construir país: els grups d’esquerres i els grups de dretes.  I com a peça d’un d’aquests grups d’esquerres, com a regidora del grup municipal socialista i de l’equip de govern i com a 1a Secretaria de l’Agrupació del PSC a Rubí, estic orgullosa de defensar els principis i valors del meu partit i treballar en la construcció i millora de la meva ciutat des dels valors socialistes.

Nosaltres, en relació a la Renda Mínima d’Inserció, tenim 1000 raons per treballar sense descans. Els 1000 rubinencs i rubinenques que, dels 10 mil catalans i catalanes, esperen que el seu expedient sigui resolt pel govern de la Generalitat i mentrestant reben l’ajut del seu ajuntament o entitats de la ciutat per poder cobrir necessitats bàsiques. I aquestes raons són les que ens acompanyen per exigir respecte als òrgans autonòmics competents.

Pel PSC, la salut, l’educació els serveis socials, els pilars del nostre Estat del Benestar, són eixos al voltant dels que gira la major part de la nostra acció política i no volem que siguin més retallats. Seguirem lluitant, per les nostres raons, i participarem de totes aquelles accions i plataformes que defensen els serveis públics com a drets bàsics i de qualitat.

Així els entenem i així els defensarem.

PROU!

Fa ja uns mesos que mirar la premsa o les notícies s’està convertint en una prova de resistència. Cal ser molt equilibrat per no descompensar-se quan sents barbaritats per justificar retallades que si que són bàrbares.  Mirant les meves filles, ahir me n’adonava amb tristor del futur que les hi espera si aviat no canvien el govern català i el govern de l’Estat. I, inevitablement, comparava la meva trajectòria amb la que, si les coses no milloren, poden tenir elles.

L’any 1986, i amb l’Ernest Lluch com a ministre de Sanitat, es crea el Sistema Nacional de Salut que estableix la universalitat i gratuïtat de l’assistència sanitària pública per a tothom. Jo tenia 14 anys. La meva filla gran, amb 9 anys, ha començat a viure la destrucció d’aquest sistema sanitari públic. L’any 1990 s’aprova la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu, que amplia fins als 16 anys l’ensenyament comú obligatori. La Llei Orgánica d’Educació i sobretot la Llei d’Educació de Catalunya han situat el sistema educatiu en nivells de excel·lència que hauríem de valorar molt més del que, en determinats àmbits s’havia fet (bàsicament polítics).

I és en relació amb l’educació, pilar bàsic del nostre Estat del Benestar, i per mi, l’eix fonamental que ens ha de permetre situar al país en els nivells de competència mínims en relació a la resta de països europeus, a on avui mateix el consell de ministres aplica la retallada que, probablement, més desastrosa en termes de competitivitat.

Quan aquest matí ho comentàvem, la meva filla (santa innocència), em deia “mami, això de que a la classe siguem molts més pot ser molt divertit però la Mar (la seva mestra), o qui ens toqui de professor no s’aclarirà! Amb la innocència d’un infant de 9 anys estava posant el seny que, qui ha fet aquestes retallades, no n’ha posat.

Des d’aquest espai propi però compartit, reivindico públicament la necessitat de protegir el nostre model d’Estat del Benestar. Aquest model que ens ha permés tenir un sistema de salut públic d’accés universal i un sistema educatiu públic amb objectius d’excel·lència, qualitat i basat en les capacitats personals però també en les necessitats de l’alumnat.

Amb l’Anna també parlàvem de la pujada de preus universitaris i m’ha demanat amb certa recança: podrem llavors anar la Maria i jo a la Universitat com tu? (el tema en qüestió era l’increment del 66 % en taxes universitàries).  

Aquesta és la gran pregunta que molts joves, que estan construint el seu futur en aquest moment, i que per a ells passa per la formació universitària, s’estan fent avui. Podrem pagar per formar-nos i preparar-nos per contribuir al nostre futur com a país? Amb els governs actuals, autonòmic i estatal, això s’està complicant molt, cada dia més.

Igual, si les enquestes no s’equivoquen, properament les hi podré dir  aquella famosa frase d’un clàssic com és Casablanca: “siempre nos quedará París”, ampliant les seves expectatives per a un futur a on formar-se no sigui una qüestió només en relació als diners que tinguis.

 

De frente, sin mentiras.

Permítanme que les pida disculpas, a aquell@s que me quieran leer por ser todavía joven, o ilusa, en mis planteamientos. A priori, creo que es justo, con la que está cayendo, presentarse humildemente ante la comunidad virtual que, voluntariamente, te lee. Más necesario me parece aún, presentarse honradamente y esto quiere decir hablando verdades. En los tiempos que corren no creo que sea justo venderse al mejor postor con una sarta de mentiras. Políticamente, que es a lo que pretendo dedicarme, y a lo que vengo haciendo hace ya unos años, no me parece ni sensato ni sano. Dicho esto que no quiere decir nada, voy a ir al grano.

Cuando se aproximan comicios electorales es deseo de los diferentes partidos políticos “salir a la calle” y prometer en forma de programa electoral aquellas cosas que, por ideología, consideran que beneficiarán a la ciudadanía del lugar que pretenden gobernar. En elecciones municipales, el gobierno es el del municipio, obviamente, y las promesas se han de hacer en base a aquello que el municipio puede llegar a ofrecer o hacer por la ciudadanía. Resulta paradójico en período de preinscripciones escolares y con lo que esto supone para las aproximadamente mil familias que este curso escolarizan a sus hijos e hijas, leer anuncios del partido popular que dicen tal que así “conmigo podrás escoger el colegio y el idioma en el que escolarizar a tu hijo”. MENTIRA. Y ya pedí disculpas al principio, así que esto es MENTIRA. ¿Alguien ha pensado que si gobierna el partido popular en Rubí va a poder escoger el idioma en el que escolarizar a sus hijos y también a sus hijas? Pues si alguien que lee esto lo ha pensado, que se olvide. El idioma de la escolarización se puede escoger en escuelas privadas que ofrecen proyectos educativos en castellano, catalán, inglés, francés, alemán, etc. Pero si resulta que hablamos del sistema público de educación en Catalunya, que no solo en Rubí, el idioma será catalán, a no ser que el recién escogido gobierno de la Generalitat, que no es del partido popular, cambie el idioma de escolarización y haga una carta de idiomas, tipo menú de restaurant, para que cada familia pueda escoger. ¿Ridiculizo? Sí. Porque me parece ridículo como propuesta electoral, pero además me resulta dramático pretender conseguir un puñado de votos engañando a la ciudadanía.

Se aproxima una campaña electoral de cara a las elecciones municipales del día 22 de mayo que puede ser dura. La crisis económica está azotando a muchas familias y desde los gobiernos locales no tenemos soluciones mágicas. Hemos trabajado duro para acompañar a aquellas familias que están pasándolo mal en estos momentos. Seguiremos haciéndolo pero sin mentir. Sin prometer aquello que será imposible cumplir, sin engañar diciendo que es culpa de otros partidos y no proponiendo medidas para mejorar la situación.

Seamos HONESTOS y trabajemos, cada uno desde su proyecto e ideología política, pero sin engañar a la ciudadanía. No insultemos la inteligencia de aquellas personas a las que pedimos su confianza, mintiéndoles.

Si mi partido, el PSC, me obligase a decir estas mentiras, solo por beneficio electoral, igual me plantearía dedicarme a otra cosa.