Tag Archives: Política

Rubí, on érem, som i serem

En ocasions cal fer memòria per valorar el que tenim. Els i les socialistes apel·lem a aquesta memòria dels nostres veïns i veïnes per parlar de les transformacions de la ciutat en els darrers 12 anys. I ens sentim responsables i satisfets amb les millores que Rubí ha experimentat amb els governs socialistes, dels quals he format part activament durant 10 anys.

L’any 2003, Rubí encara era una ciutat amb una via de tren  que no estava coberta. L’actual Rambla del Ferrocarril, tal i com la coneixem avui, es va inaugurar l’any 2007, tot just abans de finalitzar el primer mandat de govern socialista.

El CEIP Ca N’Alzamora i el CEIP Rivo Rubeo van ser dues escoles construïdes i inaugurades el primer mandat socialista (2003-2007). Les reformes integrals del CEIP 25 de Setembre (edifici nou) i Mossèn Cinto Verdaguer (ampliació) es van dur a terme en el segon mandat socialista a la nostra ciutat.

Continua llegint

Anuncis

Despatx als barris

M’agrada conversar amb els meus veïns i veïnes. M’encanta escoltar i dialogar, compartint inquietuds.

Crec fermament en la política de proximitat, ja que comporta inexcusablement estar al costat de les persones, a prop.

En els darrers mesos he intensificat les visites a les diferents associacions de veïns de Rubí.

Vull tenir present de primera mà la informació que ens ajuda a elaborar un programa electoral real, compartit i que respongui a les necessitats que tenen els diferents barris de la nostra ciutat.

Continua llegint

La meva ciutat, on visc, on passejo, on compro

comerÇ nit

Els que em coneixeu sabeu com m’agrada passejar i comprar a Rubí.

Ho faig perquè m’estimo la ciutat i perquè trobo totes aquelles coses que necessito.

El tracte personalitzat i amable és un valor que només trobem en el petit comerç local. Per això, l’ aposta pel comerç de proximitat és un element central del projecte socialista.

L’any 2003 vam ser els socialistes els que vam crear la primera regidoria de comerç a Rubí, regidoria que un parell de mesos després, amb el pacte polític per a la governabilitat de la ciutat, va ser conduïda per una altra formació política.

Continua llegint

Ara fa 10 anys d’una llei integral contra la violencia de gènere

 Imagen destacada

El proper 28 de desembre farà 10 anys d’una de les lleis més importants per als drets de les dones, aprovada pel govern socialista de JL Rodríguez Zapatero. La Ley Orgánica de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género.

Tenim a prop el dia 25 de Novembre, Dia Internacional de Lluita contra la Violència de Gènere. Com cada any des de les institucions i organitzacions polítiques, reivindiquem la necessària atenció a aquesta lacra social que suposa una característica lamentable de societat poc madura.

És obvi que les lleis no resolen els problemes, però ajuden a pal·liar situacions que requereixen la intervenció jurídica i el rebuig social. La desigualtat que encara existeix a la nostra societat és, segons el meu parer, la causa de l’encara existent violència de gènere. Desigualtat que es manifesta en conductes que poden acabar amb una vida humana. Al segle XXI resulta increïble que encara parlem de morts per violència de gènere però així és. Hem de parlar i commemorar un dia expressament temàtic per aconseguir la conscienciació ciutadana i la necessitat de lluita compartida.

Un govern d’esquerres, progressista i socialista, va dissenyar ara fa 10 anys una llei integral que abasta els diferents àmbits de la vida de les persones i preveu l’enfoc global d’atenció a situacions de violència de gènere, posant èmfasi en l’educació i la prevenció com a eixos fonamentals a l’hora de disminuir el nombre de víctimes al nostre país.

L’any 2004, 72 dones van morir a mans de les seves parelles o ex-parelles sentimentals. A data 31 d’octubre d’enguany, aquesta xifra és de 42 dones, 12 d’elles a Catalunya. La reducció de casos no fa que disminueixi la preocupació i la necessitat de continuar treballant per aconseguir que arribi un any que aquest balanç sigui 0. Però, cal tenir en compte que la llei integral probablement hagi estat un element principal en aquesta reducció del nombre de víctimes.

A quatre dies del proper 25 de Novembre, tornem a organitzar-nos per dir NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE. Des dels Ajuntaments amb mocions en contra (el PSC presentarà una moció en el ple del proper 27 de novembre)  i en el carrer amb actes que promoguin aquesta consciència col·lectiva que, de ben segur, és fonamental per atacar conductes autoritàries, detestables, que ens situen en la part baixa de la grandesa de l’ésser humà.

Lluitem per una societat a on la igualtat entre homes i dones sigui real. Eduquem als nostres infants en el respecte a la vida i a la llibertat. Així podrem compartir l’orgull de viure en un món millor.

Els socialistes sortirem al carrer per compartir desitjos contra la violència de gènere. Us esperem el dia 25 de novembre de 17 a 20 hores, a l’Avda Barcelona, davant de Cal Gori per poder sumar i compartir.

Escuchar, escuchar y compartir

El movimiento se demuestra andando. Un dicho popular que acostumbramos a utilizar cuando se desconfía de las palabras y se apela a los hechos. Andando por este camino llevamos ya unos años y creo que el movimiento lo hemos podido demostrar.

Permítanme (a quien amablemente me lea), que diga que la política local es, a menudo, desagradecida. Dedicas esfuerzos que rara vez reciben muestras de agradecimiento. Y no pasa nada.

La vocación de servicio público implica dar sin esperar nada a cambio, sólo la satisfacción de que, con diferente intensidad en el esfuerzo, las cosas salgan y salgan bien. Y que las cosas salgan significa que cada vez haya más personas en la ciudad que puedan desarrollar su proyecto de vida con la dignidad que merecen los 75 mil rubinenses. Este es el objetivo principal. Esta es la meta. Y para cumplir este objetivo la disponibilidad es absoluta. Estoy dispuesta a trabajar sin descanso (a mí el trabajo no me asusta), a dedicar toda la capacidad y las horas necesarias para poder llegar a esta meta. Soy consciente que nunca llueve a gusto de todos. Y aunque resulte utópico, nosotros trabajaremos para que así sea.

Escuchar, escuchar y compartir, estas son nuestras mejores herramientas. Necesito escuchar inquietudes, preocupaciones, sugerencias. Quiero saber si las necesidades de mis vecinos y vecinas se pueden cubrir, o como mínimo que no se sientan como necesidades básicas. Necesito sentirme útil sabiendo que, con este esfuerzo mejoramos la vida de las personas que nacimos o de aquellas que escogieron Rubí para vivir y contribuir a que la ciudad cada día sea mejor.

Con la transparencia y la honestidad como valores y la igualdad y la justicia social como banderas. Esta es la manera de hacer política que defiendo y la que defenderé mientras tenga el honor de trabajar en primera línea para mejorar mi ciudad.

El meu compromís

Estimar la meva ciutat fins al punt de sacrificar una part de la vida per formar part de la seva transformació i assumir-ne un paper destacat, pot semblar una manera d’explicar el meu compromís.

Em dedico a la política perquè necessito implicar-me, sentir-me útil. Estic convençuda que una de les coses més importants del món és defensar la justícia social “a capa i espasa”. Només així contribuirem a fer una societat millor.

La meva família ha estat fonamental en la decisió de ser alcaldable pel PSC a les eleccions municipals d’enguany. Tinc un marit que comparteix el meu compromís i que l’acompanya, des de la discreció que el caracteritza però amb la comprensió i l’ajut que jo necessito i que tant valoro. Realment és un mèrit seu i que agraeixo profundament, perquè els sacrificis personals i familiars són necessaris i, de vegades, es fan difícils d’entendre. Les meves filles, què puc dir? Em faltarien paraules per dir el que sento per elles i resulta difícil explicar el que suposa de vegades no dedicar-los les 24 hores del dia. I, malgrat el temps que no els puc dedicar, sé que són nenes felices i això és per a mi el més important. Reivindico des d’aquest humil escrit, el suport i l’ajut dels meus pares i sogres. Sense ells segur que aquest compromís tampoc hauria estat possible. Tota la meva família també s’estima la ciutat com per entendre’m i ajudar-me.

Aquesta etapa de les nostres vides girarà entorn a la meva vocació de servei públic.  Som conscients i farem el possible perquè el nostre dia a dia sigui agradable.
Creieu-me si comparteixo cert vertigen per la responsabilitat que comporta ser cap de llista d’un partit que aspira revalidar la seva majoria i governar la ciutat. La decisió no va ser fàcil per moltes raons. Quan fa uns anys que et dediques en cos i ànima a la política és imprescindible pensar bé què pots oferir a la ciutat i al teu partit. Perquè cal anteposar els interessos generals als teus personals i per això s’ha d’estar disposada i ser generosa.
Doncs bé, sóc aquí, en el punt de voler oferir uns anys més, sense condicions, a millorar la meva ciutat des del projecte socialista. I disposada des del convenciment que és possible i que ho farem bé.

Aquest és el meu gran compromís que només el puc explicar des de la passió que sento pel que faig, des de les ganes d’escoltar i des de la responsabilitat i estima per la meva ciutat, Rubí.

I des d’aquest raconet del meu bloc, una mica abandonat, només em queda demanar a qui vulgui que m’ajudi. Que comparteixi amb mi les seves preocupacions, inquietuds o suggeriments. Necessito l’ajut de tothom perquè junts podem construir el nostre futur.

Som 75 mil rubinencs i rubinenques amb realitats diferents

Aquests són els meus 75 mil reptes!

No podem tornar enrera

Quan l’any 94 acabava la primera carrera universitària, i impregnada d’una il.lusió tremenda per trobar feina, em molestava sobremanera que, en dir el que havia estudiat, moltíssima gent no sabia de què li parlava. Si deies “sóc mestre” o “sóc metge” , tothom t’havia d’entendre. Però en dir “sóc treballadora social” una majoria de persones o no sabia o feia relacions amb tasques que no requerien de titulació universitària per desenvolupar-les. La meva joventut i la vocació i valoració de la professió, de vegades feia que m’enfadés, però dedicava el temps que calgués a explicar per què havia estat tres anys a la facultat i un any més fent un post-grau d’especialització. Amb els anys, i havent millorat, encara hi ha moltes persones que no entenen el contingut d’aquesta professió. Personalment em vaig complicar la vida una mica més i encara em va resultar més difícil explicar el que significava la segona carrera universitària. Antropologia social i cultural? Què és això? Era la pregunta més freqüent.

I ara, fa prop de 8 anys, i quan dic que em dedico a la política, encara he d’explicar molt més l’activitat que m’ocupa gran part del dia (i de vegades moltes nits en blanc). Els serveis socials són quelcom més que un departament municipal a on s’atenen a aquelles persones que tenen “problemes”. Ho vaig reivindicar des de la professió i ara ho faig des de la responsabilitat política. És una de les competències obligatòries que tenen els ajuntaments amb més de 50 mil habitants.

L’any 2009, als serveis socials de Rubí hem atés a més de 13 mil persones, un 18 % de la població de la nostra ciutat. Aquestes persones han fet ús del seu dret d’accés a un sistema que, segons la Llei 12/2007 d’11 d’octubre, de Serveis Socials de Catalunya, és un dret universal i que cal que sigui així entés. Ningú pensa que anar al metge, o a l’escola sigui tret diferencial negatiu. Són drets i els exercim. I així hem d’entendre els serveis socials, perquè aquesta categoria és la que legislativament tenen. Estem començant a veure el llum al final del túnel. La crisi econòmica ens ha sacsejat i, molt a poc a poc, tot tornarà al seu lloc. Però en aquest temps de dificultats, intenses per a moltes famílies de la nostra ciutat, els professionals de serveis socials han atés, informant, orientant, assessorant, tramitant, amb seguiments i tractaments socials, amb recursos locals o supramunicipals, amb vocació de servei públic, a totes les persones que han volgut exercir el seu dret d’atenció social. Seguiré explicant a qui m’ho demani el que es fa a serveis socials. I cal explicar que la primera llei aprovada pel govern de la Generalitat, aquest govern d’entesa, va ser la Llei de Serveis Socials. Cal explicar que la reivindicació de la categoria de dret dels serveis socials ha estat possible gràcies a un govern d’esquerres, progressista, que situa a les persones i el seu benestar i protecció social en un lloc privilegiat de la seva agenda política. Cal parlar d’això, i no de temps passats.

No podem tornar enrere.