Escuchar, escuchar y compartir

El movimiento se demuestra andando. Un dicho popular que acostumbramos a utilizar cuando se desconfía de las palabras y se apela a los hechos. Andando por este camino llevamos ya unos años y creo que el movimiento lo hemos podido demostrar.

Permítanme (a quien amablemente me lea), que diga que la política local es, a menudo, desagradecida. Dedicas esfuerzos que rara vez reciben muestras de agradecimiento. Y no pasa nada.

La vocación de servicio público implica dar sin esperar nada a cambio, sólo la satisfacción de que, con diferente intensidad en el esfuerzo, las cosas salgan y salgan bien. Y que las cosas salgan significa que cada vez haya más personas en la ciudad que puedan desarrollar su proyecto de vida con la dignidad que merecen los 75 mil rubinenses. Este es el objetivo principal. Esta es la meta. Y para cumplir este objetivo la disponibilidad es absoluta. Estoy dispuesta a trabajar sin descanso (a mí el trabajo no me asusta), a dedicar toda la capacidad y las horas necesarias para poder llegar a esta meta. Soy consciente que nunca llueve a gusto de todos. Y aunque resulte utópico, nosotros trabajaremos para que así sea.

Escuchar, escuchar y compartir, estas son nuestras mejores herramientas. Necesito escuchar inquietudes, preocupaciones, sugerencias. Quiero saber si las necesidades de mis vecinos y vecinas se pueden cubrir, o como mínimo que no se sientan como necesidades básicas. Necesito sentirme útil sabiendo que, con este esfuerzo mejoramos la vida de las personas que nacimos o de aquellas que escogieron Rubí para vivir y contribuir a que la ciudad cada día sea mejor.

Con la transparencia y la honestidad como valores y la igualdad y la justicia social como banderas. Esta es la manera de hacer política que defiendo y la que defenderé mientras tenga el honor de trabajar en primera línea para mejorar mi ciudad.

Anuncis

El meu compromís

Estimar la meva ciutat fins al punt de sacrificar una part de la vida per formar part de la seva transformació i assumir-ne un paper destacat, pot semblar una manera d’explicar el meu compromís.

Em dedico a la política perquè necessito implicar-me, sentir-me útil. Estic convençuda que una de les coses més importants del món és defensar la justícia social “a capa i espasa”. Només així contribuirem a fer una societat millor.

La meva família ha estat fonamental en la decisió de ser alcaldable pel PSC a les eleccions municipals d’enguany. Tinc un marit que comparteix el meu compromís i que l’acompanya, des de la discreció que el caracteritza però amb la comprensió i l’ajut que jo necessito i que tant valoro. Realment és un mèrit seu i que agraeixo profundament, perquè els sacrificis personals i familiars són necessaris i, de vegades, es fan difícils d’entendre. Les meves filles, què puc dir? Em faltarien paraules per dir el que sento per elles i resulta difícil explicar el que suposa de vegades no dedicar-los les 24 hores del dia. I, malgrat el temps que no els puc dedicar, sé que són nenes felices i això és per a mi el més important. Reivindico des d’aquest humil escrit, el suport i l’ajut dels meus pares i sogres. Sense ells segur que aquest compromís tampoc hauria estat possible. Tota la meva família també s’estima la ciutat com per entendre’m i ajudar-me.

Aquesta etapa de les nostres vides girarà entorn a la meva vocació de servei públic.  Som conscients i farem el possible perquè el nostre dia a dia sigui agradable.
Creieu-me si comparteixo cert vertigen per la responsabilitat que comporta ser cap de llista d’un partit que aspira revalidar la seva majoria i governar la ciutat. La decisió no va ser fàcil per moltes raons. Quan fa uns anys que et dediques en cos i ànima a la política és imprescindible pensar bé què pots oferir a la ciutat i al teu partit. Perquè cal anteposar els interessos generals als teus personals i per això s’ha d’estar disposada i ser generosa.
Doncs bé, sóc aquí, en el punt de voler oferir uns anys més, sense condicions, a millorar la meva ciutat des del projecte socialista. I disposada des del convenciment que és possible i que ho farem bé.

Aquest és el meu gran compromís que només el puc explicar des de la passió que sento pel que faig, des de les ganes d’escoltar i des de la responsabilitat i estima per la meva ciutat, Rubí.

I des d’aquest raconet del meu bloc, una mica abandonat, només em queda demanar a qui vulgui que m’ajudi. Que comparteixi amb mi les seves preocupacions, inquietuds o suggeriments. Necessito l’ajut de tothom perquè junts podem construir el nostre futur.

Som 75 mil rubinencs i rubinenques amb realitats diferents

Aquests són els meus 75 mil reptes!

Moltes gràcies per confiar en el PSC a Rubí

Moltes gràcies per confiar en el PSC a Rubí

Vull donar les gràcies, en el meu nom i el de tota l’agrupació socialista de Rubí,  a les 4352 persones que han confiat en el Partit dels Socialistes de Catalunya donant el seu vot en les eleccions europees del passat diumenge. Han estat moltes les mostres de confiança que hem rebut i ens sentim responsables i agraits.

Han estat uns resultats ajustats i això ens demana treballar molt I molt per aconseguir la confiança de la majoria de la ciutadania en els propers comicis, els municipals de 2015.

El nostre compromís segueix intacte, amb la ciutat i des dels nostres valors que defensem com a eixos per tenir una societat millor i més justa. Treballarem per un projecte de futur que comptarà amb la implicació de tothom qui vulgui participar. És un repte apassionant i així el vivim.

MOLTES GRÀCIES!

“Les dones parim, les dones decidim”

Sóc mare de dues filles, dues dones. Ahir va tornar a ser un dia tres per a nosaltres. Malgrat el vot secret que era possible al Congrés dels Diputats, vam viure un altre episodi en el llibre del PP “retrocedim 30 anys en els drets de les dones”.

Un retrocés ideològic, normatiu, social, que ens situa a on estàvem fa molts i molts anys i que només possibilita el dret a les dones que tinguin diners. Perquè aquelles que formen part de famílies treballadores no podran avortar legalment, no podran decidir sobre el seu propi cos amb les condicions de salut necessàries per poder fer-ho.

Avui només penso perquè les meves filles no podran tenir els mateixos drets que vaig tenir jo. Perquè la dreta rància d’aquest país s’ha enrocat en destrossar allò que ens feia lliures, que ens permetia decidir sobre el nostre propi cos, amb garanties, amb seguretat, legalment. Quins deutes té el sr. Ministre amb l’església, també rància, per haver impulsat aquest text retrògrad

Avui és l’aniversari del naixement de la Clara Campoamor,  una de les dones que més va lluitar per fer valdre els drets de les dones. Necessitem commemorar el seu naixement reivindicant allò que per ella va ser el leitmotiv de la seva vida personal i política, la igualtat entre homes i dones.

Resolved lo que queráis, pero afrontando la responsabilidad de dar entrada a esa mitad de género humano en política, para que la política sea cosa de dos, porque solo hay una cosa que hace un sexo solo: alumbrar; las demás las hacemos todos en común, y no podéis venir aquí vosotros a legislar, a votar impuestos, a dictar deberes, a legislar sobre la raza humana, sobre la mujer y sobre el hijo, aislados, fuera de nosotras. (“El voto femenino y yo”. Editorial Horas. Madrid, 2006, p. 107)

Imatge

Carta a compañeros y compañeras/Carta als companys i companyes. PRIMÀRIES AL PSC de RUBÍ

Apreciados compañeros,

He decidido presentarme a las primarias para escoger al próximo cabeza de lista a les elecciones municipales de la primavera de 2015 y he creído oportuno hacerlo saber de manera directa a todas las personas afiliadas de la agrupación de Rubí.

En primer lugar, quisiera agradecer tu implicación en nuestro proyecto político en estos momentos en los que la política en sí está tan desprestigiada. Estoy completamente convencida que cambiar la imagen de la política y de los políticos es posible. Solo es necesario que quienes tengan responsabilidades políticas sean personas honestas, trabajadoras, cercanas a las necesidades de la ciudadanía y, sobretodo, que entiendan que es imprescindible una nueva manera de hacer política.

Me presento a las primarias porque sé que cuento con el mejor equipo, vosotros. Para liderar un proyecto es imprescindible trabajar acompañado de un buen equipo y ¿qué mejor equipo que todas las personas socialistas trabajando juntas para sacar adelante una ciudad? El mejor equipo.

Sueño con un Rubí mejor, donde los valores socialistas sean la base de todas las decisiones políticas: la justicia social y la igualdad de oportunidades para todo el mundo. Sé que es un reto complicado, pero lo afronto con ilusión renovada, ofreciendo todo aquello que durante estos años he ido aprendiendo.

El tiempo nos apremia, la ciudad y las personas de Rubí merecen que atendamos a las personas más necesitadas; infancia, mujeres, hombres, jóvenes, gente mayor, personas sin trabajo, y personas con discapacidad. Nuestro proyecto ha de servir para mejorar la vida de nuestros vecinos.

Con la seguridad de tener un buen equipo, ilusión y experiencia, me pongo a vuestra disposición para conseguir que Rubí continúe siendo una ciudad de izquierdas, una ciudad socialista.

Un abrazo,

Ana María Martínez.

_________________________________________________________________________________

Benvolguts companys,

He decidit presentar-me a les primàries per escollir el proper cap de llista a les eleccions municipals de la primavera de 2015 i he cregut oportú fer-ho saber de manera directe a totes les persones afiliades de l’agrupació de Rubí.

En primer lloc, voldria agrair-te la teva implicació en el nostre projecte polític en aquests temps en els que la política en sí es troba tan desprestigiada. Estic completament convençuda que canviar la imatge de la política i dels polítics és possible. Només cal que les persones que tinguin responsabilitats polítiques siguin honestes, treballadores, properes a les necessitats de la ciutadania i, sobretot, que entenguin que cal una nova manera de fer política.

Jo em presento a les primàries perquè sé que compto amb el millor equip, vosaltres.  Per liderar un projecte cal acompanyar-se d’un bon equip, i quin millor que totes les persones socialistes treballant juntes per portar endavant una ciutat? El millor equip.

Somio en un Rubí millor, on els valors socialistes siguin la base de totes les decisions polítiques : la justícia social i la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Sé que la feina és complicada,  però l’afronto amb il·lusió renovada, oferint-vos tot allò que durant aquest anys he anat aprenent.

El temps passa i la ciutat es mereix que atenguem a les persones més necessitades; infants, dones, homes, joves, gent gran, persones sense feina, i persones amb discapacitat. El nostre projecte ha de servir per millorar la vida dels nostres veïns.

Amb la seguretat de tenir un bon equip, il·lusió i experiència, em poso a la vostra disposició per aconseguir que Rubí continuï sent una ciutat d’esquerres, una ciutat socialista.

Una abraçada,

Ana Maria Martínez

Han passat uns dies i encara no m’he pronunciat en aquest espai, personal, sobre tot el que està passant. La meva filla tenia 8 mesos quan vaig començar a treballar a l’Ajuntament de Rubí. Dissabte celebràvem els seu 11è aniversari. I tots aquests anys han passat volant. Ràpids i intensos. Quantes vegades he sentit com em deien “mama sempre treballes”! Totes dues m’han retret moltes vegades que passo hores i hores a la feina. Totes dues entenien que era necessari treballar i fer-ho bé, perquè “la mama vol que Rubí sigui més bonica” com diu la meva filla petita. He dedicat tot el meu esforç, que també era la meva obligació, a fer allò amb el que ens havíem compromès. El nostre projecte s’ho valia i malgrat les moltes dificultats, sempre he sabut trobar la motivació per renovar aquest compromís.

Ara, aprofitio aquest entorn per agrair a totes les persones que m’han trucat davant uns fets incomprensibles des d’una òptica sensata i que saben que he treballat complint les meves obligacions cada dia. També aprofito per agrair a les que no m’han trucat però també saben que he fet el que devia. I per últim, aprofito per agrair a tots els amics i amigues que, entenent les raons, m’han animat a seguir lluitant, des del meu compromís amb el Partit dels Socialistes de Catalunya, amb el meu partit. Seguiré esforçant-me cada dia perquè vull un futur millor per la meva ciutat. Moltes gràcies i aquí seguirem!

Per si no en teníem prou

Per si no en teníem prou

La renúncia dels partits que governen Catalunya, CIU i ERC, a confeccionar uns pressupostos per l’any 2013 té conseqüències reals que afecten molt directament a la ciutadania. Podem estar d’acord en que el repartiment del dèficit autonòmic és injust però no en que aquesta sigui l’excusa per no fer pressupostos per aquest 2013. Si més no, és tan injust com els deutes que la Generalitat manté amb els Ajuntaments que no per això deixen d’exercir la seva responsabilitat i no es neguen a fer pressupostos per responsabilitat amb la ciutadania.

Un pressupost, per definició, és l’expressió real de la voluntat política d’un govern. D’aquesta definició i de l’actual situació es desprenen dues evidències. La primera és que CIU se sent còmode governant amb uns pressupostos pactats amb el PP, que són un atac directe al model d’estat del benestar i que mantenen uns ajustos similars a la proposta d’ajust que pel 2013 planteja el govern de Madrid. La segona, la covardia d’ERC que dóna suport a uns pressupostos de dretes i socialment injustos però que amb la pròrroga s’estalvia donar explicacions de la seva postura al Parlament.

Però el que m’interessa en aquest article és parlar de les conseqüències reals del tacticisme polític de CIU i ERC. El 3 de setembre el Consell Comarcal del Vallès Occidental feia públiques les dades d’atorgament de beques menjador per aquest curs escolar. L’increment de sol·licituds ha estat d’un 13% respecte l’any passat. La pròrroga de pressupostos ha suposat la congelació de la partida pressupostària de beques menjador i la conseqüencia directa d’ aquesta decisió política ha estat que 4.460 alumnes de la comarca s’hagin quedat sense beca menjador perquè només s’han pogut atendre un insuficient 51,5 % de les sol·licituds.

Des del Consell Comarcal es va demanar a la Consellera Rigau l’ampliació de la partida pressupostària per tal d’atendre amb un ajut del 50% del preu de l’àpat a tots aquells infants que, segons avaluació dels serveis socials, es troben en una situació de precarietat econòmica que fa necessari un ajut de menjador. La resposta ha estat negativa i és que la irresponsabilitat de no fer pressupostos té com a conseqüència la impossibilitat de redefinir les prioritats. Això si, els concerts per les escoles que segreguen els nens per sexe estan garantits…

Per si no en teniem prou, a un inici de curs que afronta l’envit recentralitzador del govern del PP amb la reforma de la LOMCE, que pretén un clar retrocés en el nostre model d’immersió lingüística i amb un clar component de regressió ideològica, cal afegir la incapacitat del govern de la Generalitat per donar respostes a les necessitats reals dels ciutadans del nostre país. La fugida endavant que protagonitza el govern de CIU en els últims anys i que té com a còmplice a ERC, té conseqüències reals.