Category Archives: Política

Moltes gràcies per confiar en el PSC a Rubí

Moltes gràcies per confiar en el PSC a Rubí

Vull donar les gràcies, en el meu nom i el de tota l’agrupació socialista de Rubí,  a les 4352 persones que han confiat en el Partit dels Socialistes de Catalunya donant el seu vot en les eleccions europees del passat diumenge. Han estat moltes les mostres de confiança que hem rebut i ens sentim responsables i agraits.

Han estat uns resultats ajustats i això ens demana treballar molt I molt per aconseguir la confiança de la majoria de la ciutadania en els propers comicis, els municipals de 2015.

El nostre compromís segueix intacte, amb la ciutat i des dels nostres valors que defensem com a eixos per tenir una societat millor i més justa. Treballarem per un projecte de futur que comptarà amb la implicació de tothom qui vulgui participar. És un repte apassionant i així el vivim.

MOLTES GRÀCIES!

Anuncis

Carta a compañeros y compañeras/Carta als companys i companyes. PRIMÀRIES AL PSC de RUBÍ

Apreciados compañeros,

He decidido presentarme a las primarias para escoger al próximo cabeza de lista a les elecciones municipales de la primavera de 2015 y he creído oportuno hacerlo saber de manera directa a todas las personas afiliadas de la agrupación de Rubí.

En primer lugar, quisiera agradecer tu implicación en nuestro proyecto político en estos momentos en los que la política en sí está tan desprestigiada. Estoy completamente convencida que cambiar la imagen de la política y de los políticos es posible. Solo es necesario que quienes tengan responsabilidades políticas sean personas honestas, trabajadoras, cercanas a las necesidades de la ciudadanía y, sobretodo, que entiendan que es imprescindible una nueva manera de hacer política.

Me presento a las primarias porque sé que cuento con el mejor equipo, vosotros. Para liderar un proyecto es imprescindible trabajar acompañado de un buen equipo y ¿qué mejor equipo que todas las personas socialistas trabajando juntas para sacar adelante una ciudad? El mejor equipo.

Sueño con un Rubí mejor, donde los valores socialistas sean la base de todas las decisiones políticas: la justicia social y la igualdad de oportunidades para todo el mundo. Sé que es un reto complicado, pero lo afronto con ilusión renovada, ofreciendo todo aquello que durante estos años he ido aprendiendo.

El tiempo nos apremia, la ciudad y las personas de Rubí merecen que atendamos a las personas más necesitadas; infancia, mujeres, hombres, jóvenes, gente mayor, personas sin trabajo, y personas con discapacidad. Nuestro proyecto ha de servir para mejorar la vida de nuestros vecinos.

Con la seguridad de tener un buen equipo, ilusión y experiencia, me pongo a vuestra disposición para conseguir que Rubí continúe siendo una ciudad de izquierdas, una ciudad socialista.

Un abrazo,

Ana María Martínez.

_________________________________________________________________________________

Benvolguts companys,

He decidit presentar-me a les primàries per escollir el proper cap de llista a les eleccions municipals de la primavera de 2015 i he cregut oportú fer-ho saber de manera directe a totes les persones afiliades de l’agrupació de Rubí.

En primer lloc, voldria agrair-te la teva implicació en el nostre projecte polític en aquests temps en els que la política en sí es troba tan desprestigiada. Estic completament convençuda que canviar la imatge de la política i dels polítics és possible. Només cal que les persones que tinguin responsabilitats polítiques siguin honestes, treballadores, properes a les necessitats de la ciutadania i, sobretot, que entenguin que cal una nova manera de fer política.

Jo em presento a les primàries perquè sé que compto amb el millor equip, vosaltres.  Per liderar un projecte cal acompanyar-se d’un bon equip, i quin millor que totes les persones socialistes treballant juntes per portar endavant una ciutat? El millor equip.

Somio en un Rubí millor, on els valors socialistes siguin la base de totes les decisions polítiques : la justícia social i la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Sé que la feina és complicada,  però l’afronto amb il·lusió renovada, oferint-vos tot allò que durant aquest anys he anat aprenent.

El temps passa i la ciutat es mereix que atenguem a les persones més necessitades; infants, dones, homes, joves, gent gran, persones sense feina, i persones amb discapacitat. El nostre projecte ha de servir per millorar la vida dels nostres veïns.

Amb la seguretat de tenir un bon equip, il·lusió i experiència, em poso a la vostra disposició per aconseguir que Rubí continuï sent una ciutat d’esquerres, una ciutat socialista.

Una abraçada,

Ana Maria Martínez

Han passat uns dies i encara no m’he pronunciat en aquest espai, personal, sobre tot el que està passant. La meva filla tenia 8 mesos quan vaig començar a treballar a l’Ajuntament de Rubí. Dissabte celebràvem els seu 11è aniversari. I tots aquests anys han passat volant. Ràpids i intensos. Quantes vegades he sentit com em deien “mama sempre treballes”! Totes dues m’han retret moltes vegades que passo hores i hores a la feina. Totes dues entenien que era necessari treballar i fer-ho bé, perquè “la mama vol que Rubí sigui més bonica” com diu la meva filla petita. He dedicat tot el meu esforç, que també era la meva obligació, a fer allò amb el que ens havíem compromès. El nostre projecte s’ho valia i malgrat les moltes dificultats, sempre he sabut trobar la motivació per renovar aquest compromís.

Ara, aprofitio aquest entorn per agrair a totes les persones que m’han trucat davant uns fets incomprensibles des d’una òptica sensata i que saben que he treballat complint les meves obligacions cada dia. També aprofito per agrair a les que no m’han trucat però també saben que he fet el que devia. I per últim, aprofito per agrair a tots els amics i amigues que, entenent les raons, m’han animat a seguir lluitant, des del meu compromís amb el Partit dels Socialistes de Catalunya, amb el meu partit. Seguiré esforçant-me cada dia perquè vull un futur millor per la meva ciutat. Moltes gràcies i aquí seguirem!

PROU!

Fa ja uns mesos que mirar la premsa o les notícies s’està convertint en una prova de resistència. Cal ser molt equilibrat per no descompensar-se quan sents barbaritats per justificar retallades que si que són bàrbares.  Mirant les meves filles, ahir me n’adonava amb tristor del futur que les hi espera si aviat no canvien el govern català i el govern de l’Estat. I, inevitablement, comparava la meva trajectòria amb la que, si les coses no milloren, poden tenir elles.

L’any 1986, i amb l’Ernest Lluch com a ministre de Sanitat, es crea el Sistema Nacional de Salut que estableix la universalitat i gratuïtat de l’assistència sanitària pública per a tothom. Jo tenia 14 anys. La meva filla gran, amb 9 anys, ha començat a viure la destrucció d’aquest sistema sanitari públic. L’any 1990 s’aprova la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu, que amplia fins als 16 anys l’ensenyament comú obligatori. La Llei Orgánica d’Educació i sobretot la Llei d’Educació de Catalunya han situat el sistema educatiu en nivells de excel·lència que hauríem de valorar molt més del que, en determinats àmbits s’havia fet (bàsicament polítics).

I és en relació amb l’educació, pilar bàsic del nostre Estat del Benestar, i per mi, l’eix fonamental que ens ha de permetre situar al país en els nivells de competència mínims en relació a la resta de països europeus, a on avui mateix el consell de ministres aplica la retallada que, probablement, més desastrosa en termes de competitivitat.

Quan aquest matí ho comentàvem, la meva filla (santa innocència), em deia “mami, això de que a la classe siguem molts més pot ser molt divertit però la Mar (la seva mestra), o qui ens toqui de professor no s’aclarirà! Amb la innocència d’un infant de 9 anys estava posant el seny que, qui ha fet aquestes retallades, no n’ha posat.

Des d’aquest espai propi però compartit, reivindico públicament la necessitat de protegir el nostre model d’Estat del Benestar. Aquest model que ens ha permés tenir un sistema de salut públic d’accés universal i un sistema educatiu públic amb objectius d’excel·lència, qualitat i basat en les capacitats personals però també en les necessitats de l’alumnat.

Amb l’Anna també parlàvem de la pujada de preus universitaris i m’ha demanat amb certa recança: podrem llavors anar la Maria i jo a la Universitat com tu? (el tema en qüestió era l’increment del 66 % en taxes universitàries).  

Aquesta és la gran pregunta que molts joves, que estan construint el seu futur en aquest moment, i que per a ells passa per la formació universitària, s’estan fent avui. Podrem pagar per formar-nos i preparar-nos per contribuir al nostre futur com a país? Amb els governs actuals, autonòmic i estatal, això s’està complicant molt, cada dia més.

Igual, si les enquestes no s’equivoquen, properament les hi podré dir  aquella famosa frase d’un clàssic com és Casablanca: “siempre nos quedará París”, ampliant les seves expectatives per a un futur a on formar-se no sigui una qüestió només en relació als diners que tinguis.

 

Un pas endavant amb responsabilitat!

Ara fa unes setmanes que vaig anunciar, a qui corresponia, la meva decisió, meditada i ferma, de presentar candidatura a l’elecció de la primera secretaria del PSC de Rubí. Moltes vegades, moltes persones m’han sentit dir que el socialisme és per mi un sentiment, i les persones que em coneixen saben de la meva comoditat en el terreny de les emocions i també saben de la convicció ferma en la necessitat de viure com un pensa, essent sincer, lleial (sense confondre-ho amb obedient), i anteposant l’interès comú per davant de qualsevol individualisme.

Així em vaig formar, pensant com podia treballar al servei dels meus conciutadans i conseqüentment vaig dedicar 8 anys de la meva vida professional al treball social, professió que m’apassiona.

I la aquesta passió i il·lusió per treballar pel bé comú, ara fa 12 anys, que les dedico a un projecte polític concret, amb els valors amb els que sempre m’he identificat i amb l’objectiu de fer de la política una manera de transformar el món, el meu món, la meva ciutat, el present i el futur de les meves filles, i del meu marit que ha estat sempre el meu suport incondicional.

I voldria dedicar tot el meu esforç a liderar un projecte que vol sumar a tots i cadascun dels companys i companyes que, de ben segur, compartim els valors que ens abanderen, la justícia social, la igualtat i la solidaritat. Aquests són els que ens avalen per aconseguir enfortir la nostra militància.

Estic plenament convençuda que sabrem donar exemple d’exercici democràtic i aunar els esforços que siguin necessaris per aconseguir el nostre objectiu comú.  

De frente, sin mentiras.

Permítanme que les pida disculpas, a aquell@s que me quieran leer por ser todavía joven, o ilusa, en mis planteamientos. A priori, creo que es justo, con la que está cayendo, presentarse humildemente ante la comunidad virtual que, voluntariamente, te lee. Más necesario me parece aún, presentarse honradamente y esto quiere decir hablando verdades. En los tiempos que corren no creo que sea justo venderse al mejor postor con una sarta de mentiras. Políticamente, que es a lo que pretendo dedicarme, y a lo que vengo haciendo hace ya unos años, no me parece ni sensato ni sano. Dicho esto que no quiere decir nada, voy a ir al grano.

Cuando se aproximan comicios electorales es deseo de los diferentes partidos políticos “salir a la calle” y prometer en forma de programa electoral aquellas cosas que, por ideología, consideran que beneficiarán a la ciudadanía del lugar que pretenden gobernar. En elecciones municipales, el gobierno es el del municipio, obviamente, y las promesas se han de hacer en base a aquello que el municipio puede llegar a ofrecer o hacer por la ciudadanía. Resulta paradójico en período de preinscripciones escolares y con lo que esto supone para las aproximadamente mil familias que este curso escolarizan a sus hijos e hijas, leer anuncios del partido popular que dicen tal que así “conmigo podrás escoger el colegio y el idioma en el que escolarizar a tu hijo”. MENTIRA. Y ya pedí disculpas al principio, así que esto es MENTIRA. ¿Alguien ha pensado que si gobierna el partido popular en Rubí va a poder escoger el idioma en el que escolarizar a sus hijos y también a sus hijas? Pues si alguien que lee esto lo ha pensado, que se olvide. El idioma de la escolarización se puede escoger en escuelas privadas que ofrecen proyectos educativos en castellano, catalán, inglés, francés, alemán, etc. Pero si resulta que hablamos del sistema público de educación en Catalunya, que no solo en Rubí, el idioma será catalán, a no ser que el recién escogido gobierno de la Generalitat, que no es del partido popular, cambie el idioma de escolarización y haga una carta de idiomas, tipo menú de restaurant, para que cada familia pueda escoger. ¿Ridiculizo? Sí. Porque me parece ridículo como propuesta electoral, pero además me resulta dramático pretender conseguir un puñado de votos engañando a la ciudadanía.

Se aproxima una campaña electoral de cara a las elecciones municipales del día 22 de mayo que puede ser dura. La crisis económica está azotando a muchas familias y desde los gobiernos locales no tenemos soluciones mágicas. Hemos trabajado duro para acompañar a aquellas familias que están pasándolo mal en estos momentos. Seguiremos haciéndolo pero sin mentir. Sin prometer aquello que será imposible cumplir, sin engañar diciendo que es culpa de otros partidos y no proponiendo medidas para mejorar la situación.

Seamos HONESTOS y trabajemos, cada uno desde su proyecto e ideología política, pero sin engañar a la ciudadanía. No insultemos la inteligencia de aquellas personas a las que pedimos su confianza, mintiéndoles.

Si mi partido, el PSC, me obligase a decir estas mentiras, solo por beneficio electoral, igual me plantearía dedicarme a otra cosa.

“A Rubí som intel•ligents”

M’agrada pensar que a la ciutadania de Rubí no li calen aclariments davant d’articles en premsa que propicien actituds excloents. Igual que m’agrada que m’acompanyi aquest pensament, no em puc estar d’escriure el que penso i qui, o més aviat, què millor que el meu bloc per suportar-ho?

Algú, fa uns dies, em va dir que calia combatre les mentides amb bona política i sensatesa. Aquesta reflexió, d’aquest algú que en sap moltíssim més que jo de tot, ara em venia al cap quan he volgut compartir algunes reflexions amb qui les vulgui llegir, envers el tema immigració, tot i que he de dir amb la franquesa que vull que em caracteritzi, que començo a estar farta de parlar d’aquest tema. I el pitjor per a mi és que sembla que això acaba de començar…

Què volen dir quan diuen “primer els de casa”? Qui són “els de casa”? Únicament exclouen els immigrants que són i ho semblen o tots i totes les persones que els consideren immigrants? I qui té potestat per considerar de casa o fora a una altra persona?

Sí, massa preguntes i massa inconcreció però es que necessito rigorositat per parlar de segons quins temes i no em serveix la política electoralista, ho sento.

Sembla que el partit popular deixa fora d’aquest grup “d’els de casa” només als immigrants irregulars, “sense papers”. Recolliré la literalitat de l’acta del ple municipal de 30 de setembre d’enguany on diu “ sempre els hi he dit, i crec que és un problema de vostès, si més no del seu grup i potser ampliable a la resta de grups, que per a vostès, els immigrants legals, en situació de legalitat, no són de casa. Per a nosaltres sí. Aquí està la diferència”  (portaveu del grup popular).  Això és el que pensa el PP?

A veure si m’aclareixo perquè sembla que no ho havia entès fins ara. Resulta que els immigrants, la població estrangera de Rubí (per a més dades unes 10 mil persones), sí que són els de casa , i només no ho són els poquíssims (difícil per l’administració local calcular de quantes persones parlem però cent o dues-centes?), que es troben en aquella situació d’impasse mentre regularitzen la seva residència a la nostra ciutat? I per això tanta història?  He de demanar disculpes pel to però és que després llegeixo que el programa del PSC per a les eleccions autonòmiques és un manual d’hipocresia segons la portaveu popular de Rubí i m’irrito!  El Partit dels Socialistes de Catalunya ha presentat un programa electoral treballat i aprovat per unanimitat en una convenció amb més de 800 delegats de totes les agrupacions socialistes de Catalunya, possible, de govern, d’esquerres, progressista, amb un valor prioritari: la justícia social.  

El populisme barat (de “todo a cien” com ahir deia la Pilar Rahola a la seva columna de La Vanguardia, per cert, molt interessant), no ens cal ni ens interessa a Rubí. NO el volem ni el compartim, no només els i les socialistes, sinó la majoria de la ciutadania. Cal fer un exercici de responsabilitat i parlar de les coses dient-les pel seu nom.  Senyors i senyores del Partit Popular, sisplau, aclareixin a la ciutadania que per a vostès “els de casa” també són les persones immigrades, regularitzades com vostès diuen, i que són la immensa majoria de les 10000 persones que suposen aquest 14% de població estrangera a la ciutat. És el just i el que els hi col·locarà en un lloc respectat d’oposició, parlant clar i català o castellà, com vostès s’estimin més, que a una servidora tant li fa (que no seré jo qui amagui la meva llengua materna que és el castellà). I sobretot, no titllin d’hipòcrita a l’adversari perquè, després de tot això, la provocació ve en forma de frase feta (en castellà): “Se cree el ladrón que todos son de su condición”.