Category Archives: Infants

En defensa de les Escoles Bressols municipals

escola_bressol_la_bruna___rubi_1

 

L’educació 0-3 anys és per als Socialistes un compromís. Creiem que aquesta etapa és fonamental en el desenvolupament de la vida d’un infant. Avui, al Ple Municipal, hem discutit una moció per defensar el sistema d’escoles bressols públiques i el seu finançament.

Està clar que si continua el model actual, el que defensa la Generalitat, la consellera Rigau i el president Mas, les escoles bressols municipals no tenen assegurat un futur a mig termini. La defensa de l’educació pública, en totes les fases, és per a nosaltres garantia en la consecució d’una societat igualitària.

Continua llegint

Anuncis

Per si no en teníem prou

Per si no en teníem prou

La renúncia dels partits que governen Catalunya, CIU i ERC, a confeccionar uns pressupostos per l’any 2013 té conseqüències reals que afecten molt directament a la ciutadania. Podem estar d’acord en que el repartiment del dèficit autonòmic és injust però no en que aquesta sigui l’excusa per no fer pressupostos per aquest 2013. Si més no, és tan injust com els deutes que la Generalitat manté amb els Ajuntaments que no per això deixen d’exercir la seva responsabilitat i no es neguen a fer pressupostos per responsabilitat amb la ciutadania.

Un pressupost, per definició, és l’expressió real de la voluntat política d’un govern. D’aquesta definició i de l’actual situació es desprenen dues evidències. La primera és que CIU se sent còmode governant amb uns pressupostos pactats amb el PP, que són un atac directe al model d’estat del benestar i que mantenen uns ajustos similars a la proposta d’ajust que pel 2013 planteja el govern de Madrid. La segona, la covardia d’ERC que dóna suport a uns pressupostos de dretes i socialment injustos però que amb la pròrroga s’estalvia donar explicacions de la seva postura al Parlament.

Però el que m’interessa en aquest article és parlar de les conseqüències reals del tacticisme polític de CIU i ERC. El 3 de setembre el Consell Comarcal del Vallès Occidental feia públiques les dades d’atorgament de beques menjador per aquest curs escolar. L’increment de sol·licituds ha estat d’un 13% respecte l’any passat. La pròrroga de pressupostos ha suposat la congelació de la partida pressupostària de beques menjador i la conseqüencia directa d’ aquesta decisió política ha estat que 4.460 alumnes de la comarca s’hagin quedat sense beca menjador perquè només s’han pogut atendre un insuficient 51,5 % de les sol·licituds.

Des del Consell Comarcal es va demanar a la Consellera Rigau l’ampliació de la partida pressupostària per tal d’atendre amb un ajut del 50% del preu de l’àpat a tots aquells infants que, segons avaluació dels serveis socials, es troben en una situació de precarietat econòmica que fa necessari un ajut de menjador. La resposta ha estat negativa i és que la irresponsabilitat de no fer pressupostos té com a conseqüència la impossibilitat de redefinir les prioritats. Això si, els concerts per les escoles que segreguen els nens per sexe estan garantits…

Per si no en teniem prou, a un inici de curs que afronta l’envit recentralitzador del govern del PP amb la reforma de la LOMCE, que pretén un clar retrocés en el nostre model d’immersió lingüística i amb un clar component de regressió ideològica, cal afegir la incapacitat del govern de la Generalitat per donar respostes a les necessitats reals dels ciutadans del nostre país. La fugida endavant que protagonitza el govern de CIU en els últims anys i que té com a còmplice a ERC, té conseqüències reals.

PROU!

Fa ja uns mesos que mirar la premsa o les notícies s’està convertint en una prova de resistència. Cal ser molt equilibrat per no descompensar-se quan sents barbaritats per justificar retallades que si que són bàrbares.  Mirant les meves filles, ahir me n’adonava amb tristor del futur que les hi espera si aviat no canvien el govern català i el govern de l’Estat. I, inevitablement, comparava la meva trajectòria amb la que, si les coses no milloren, poden tenir elles.

L’any 1986, i amb l’Ernest Lluch com a ministre de Sanitat, es crea el Sistema Nacional de Salut que estableix la universalitat i gratuïtat de l’assistència sanitària pública per a tothom. Jo tenia 14 anys. La meva filla gran, amb 9 anys, ha començat a viure la destrucció d’aquest sistema sanitari públic. L’any 1990 s’aprova la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu, que amplia fins als 16 anys l’ensenyament comú obligatori. La Llei Orgánica d’Educació i sobretot la Llei d’Educació de Catalunya han situat el sistema educatiu en nivells de excel·lència que hauríem de valorar molt més del que, en determinats àmbits s’havia fet (bàsicament polítics).

I és en relació amb l’educació, pilar bàsic del nostre Estat del Benestar, i per mi, l’eix fonamental que ens ha de permetre situar al país en els nivells de competència mínims en relació a la resta de països europeus, a on avui mateix el consell de ministres aplica la retallada que, probablement, més desastrosa en termes de competitivitat.

Quan aquest matí ho comentàvem, la meva filla (santa innocència), em deia “mami, això de que a la classe siguem molts més pot ser molt divertit però la Mar (la seva mestra), o qui ens toqui de professor no s’aclarirà! Amb la innocència d’un infant de 9 anys estava posant el seny que, qui ha fet aquestes retallades, no n’ha posat.

Des d’aquest espai propi però compartit, reivindico públicament la necessitat de protegir el nostre model d’Estat del Benestar. Aquest model que ens ha permés tenir un sistema de salut públic d’accés universal i un sistema educatiu públic amb objectius d’excel·lència, qualitat i basat en les capacitats personals però també en les necessitats de l’alumnat.

Amb l’Anna també parlàvem de la pujada de preus universitaris i m’ha demanat amb certa recança: podrem llavors anar la Maria i jo a la Universitat com tu? (el tema en qüestió era l’increment del 66 % en taxes universitàries).  

Aquesta és la gran pregunta que molts joves, que estan construint el seu futur en aquest moment, i que per a ells passa per la formació universitària, s’estan fent avui. Podrem pagar per formar-nos i preparar-nos per contribuir al nostre futur com a país? Amb els governs actuals, autonòmic i estatal, això s’està complicant molt, cada dia més.

Igual, si les enquestes no s’equivoquen, properament les hi podré dir  aquella famosa frase d’un clàssic com és Casablanca: “siempre nos quedará París”, ampliant les seves expectatives per a un futur a on formar-se no sigui una qüestió només en relació als diners que tinguis.

 

De frente, sin mentiras.

Permítanme que les pida disculpas, a aquell@s que me quieran leer por ser todavía joven, o ilusa, en mis planteamientos. A priori, creo que es justo, con la que está cayendo, presentarse humildemente ante la comunidad virtual que, voluntariamente, te lee. Más necesario me parece aún, presentarse honradamente y esto quiere decir hablando verdades. En los tiempos que corren no creo que sea justo venderse al mejor postor con una sarta de mentiras. Políticamente, que es a lo que pretendo dedicarme, y a lo que vengo haciendo hace ya unos años, no me parece ni sensato ni sano. Dicho esto que no quiere decir nada, voy a ir al grano.

Cuando se aproximan comicios electorales es deseo de los diferentes partidos políticos “salir a la calle” y prometer en forma de programa electoral aquellas cosas que, por ideología, consideran que beneficiarán a la ciudadanía del lugar que pretenden gobernar. En elecciones municipales, el gobierno es el del municipio, obviamente, y las promesas se han de hacer en base a aquello que el municipio puede llegar a ofrecer o hacer por la ciudadanía. Resulta paradójico en período de preinscripciones escolares y con lo que esto supone para las aproximadamente mil familias que este curso escolarizan a sus hijos e hijas, leer anuncios del partido popular que dicen tal que así “conmigo podrás escoger el colegio y el idioma en el que escolarizar a tu hijo”. MENTIRA. Y ya pedí disculpas al principio, así que esto es MENTIRA. ¿Alguien ha pensado que si gobierna el partido popular en Rubí va a poder escoger el idioma en el que escolarizar a sus hijos y también a sus hijas? Pues si alguien que lee esto lo ha pensado, que se olvide. El idioma de la escolarización se puede escoger en escuelas privadas que ofrecen proyectos educativos en castellano, catalán, inglés, francés, alemán, etc. Pero si resulta que hablamos del sistema público de educación en Catalunya, que no solo en Rubí, el idioma será catalán, a no ser que el recién escogido gobierno de la Generalitat, que no es del partido popular, cambie el idioma de escolarización y haga una carta de idiomas, tipo menú de restaurant, para que cada familia pueda escoger. ¿Ridiculizo? Sí. Porque me parece ridículo como propuesta electoral, pero además me resulta dramático pretender conseguir un puñado de votos engañando a la ciudadanía.

Se aproxima una campaña electoral de cara a las elecciones municipales del día 22 de mayo que puede ser dura. La crisis económica está azotando a muchas familias y desde los gobiernos locales no tenemos soluciones mágicas. Hemos trabajado duro para acompañar a aquellas familias que están pasándolo mal en estos momentos. Seguiremos haciéndolo pero sin mentir. Sin prometer aquello que será imposible cumplir, sin engañar diciendo que es culpa de otros partidos y no proponiendo medidas para mejorar la situación.

Seamos HONESTOS y trabajemos, cada uno desde su proyecto e ideología política, pero sin engañar a la ciudadanía. No insultemos la inteligencia de aquellas personas a las que pedimos su confianza, mintiéndoles.

Si mi partido, el PSC, me obligase a decir estas mentiras, solo por beneficio electoral, igual me plantearía dedicarme a otra cosa.

Per fi, els camins escolars!

Quina paciència tenen els infants!

El mes de desembre fèiem un recorregut des dels punts d’inici dels itineraris dels camins escolars i cap a la porta de les escoles (Nostra Sra de Montserrat, Schola i Pau Casals). L’alcaldessa i alguns regidors de l’Ajuntament de Rubí vam estar acompanyats de dos dels tres directors dels centres educatius implicats i dels responsables tècnics del projecte, que ens van anar explicant fil per randa totes les particularitats de l’actuació.

Per poder veure aquest projecte en fase final (encara manca la senyalització), han passat tres anys però, sortosament, molts dels consellers del Consell d’Infants que van idear i treballar aquesta idea inicialment, encara hi formen part i podran veure el resultat de la seva feina fet realitat.

Per tal de complir amb les expectatives posades en el projecte, primer de tot va ser necessari identificar els obstacles que dificultaven el recorregut dels nens i nenes a l’hora d’anar a l’escola. Per això vam prendre nota de les barreres urbanes existents, vam delimitar les zones a intervenir i vam estudiar l’adequació de la xarxa viària a les necessitats dels vianants. Aquesta fase prèvia era absolutament imprescindible per treballar sobre un model de camins escolars possible i sobretot, segur.

Les barreres urbanístiques poden fer referència a la mobilitat, als sentits o a les indicacions de trànsit i les podem trobar a diferents entorns. Voreres estretes, pavimentació inadequada, contenidors mal situats…són alguns exemples de tipologies diferents de barreres que limiten el desenvolupament de diferents activitats i usos, i que per a realitzar aquest projecte les hem hagut de eliminar, reubicar o modificar. 

Així doncs, hem eixamplat voreres, ampliant-les a 1,5 m per garantir l’espai lliure de circulació del vianant (com al carrer Pintor Coello), i hem fet una plataforma única en els carrers estrets, situant la vorera i la calçada a la mateixa cota (com per exemple, al carrer Sant Pere a l’alçada de l’escola Pau Casals). Alhora d’escollir el paviment s’ha optat per un material que reunís les característiques d’accessibilitat mínimes, duresa i estabilitat i que fos antilliscant tant en sec com en mullat. També s’ha hagut d’ajustar les alçades de les voreres a la normativa (14 cm com a màxim). La limitació de la circulació pels carrers adjacents als centres educatius (Carrers Sant Jaume, Sant Isidre i Sant Miquel) i la reducció d’aparcaments de vehicles també han estat mesures necessàries per poder fer possible els recorreguts dels camins escolars segurs.

Amb la senyalització (que en breu serà una sorpresa i una realitat), donarem per finalitzat aquest projecte, o millor dit, aquesta fase d’un projecte que hauria d’implicar totes les escoles de la ciutat. Nosaltres hi seguirem treballant i convidarem a tots els centres educatius perquè s’hi sumin.

Creiem que la infància ha de ser reconeguda com a grup social i els infants com a actors socials. Per aquest reconeixement cal aplicar la visió de la infància en el disseny de la ciutat, d’accions concretes o generals, de projectes sectorials o integrals, perquè, d’alguna manera, afavorirem el disseny de polítiques adreçades a la millora de la seva qualitat de vida. Aquest era i serà el nostre principal objectiu: millorar la qualitat de vida de la nostra infància a Rubí, fent també de la nostra ciutat una ciutat a on els nens i nenes visquin millor.

I deia, “quina paciència tenen els infants” perquè, després de treballar en els camins escolars segurs durant tres anys, el passat mes de novembre, i durant el plenari del consell d’infants, resultava admirable la il·lusió envers el tema que traspuava de les intervencions dels consellers i de les conselleres. Des d’aquest escrit vull compartir amb qui el llegeixi la meva satisfacció per aquests joves de demà, i sobretot, vull fer pública la FELICITACIÓ per aquesta bona feina per la ciutat i per la infància en general. FELICITATS CONSELLERS I CONSELLERES!