Category Archives: Igualtat

En defensa de les Escoles Bressols municipals

escola_bressol_la_bruna___rubi_1

 

L’educació 0-3 anys és per als Socialistes un compromís. Creiem que aquesta etapa és fonamental en el desenvolupament de la vida d’un infant. Avui, al Ple Municipal, hem discutit una moció per defensar el sistema d’escoles bressols públiques i el seu finançament.

Està clar que si continua el model actual, el que defensa la Generalitat, la consellera Rigau i el president Mas, les escoles bressols municipals no tenen assegurat un futur a mig termini. La defensa de l’educació pública, en totes les fases, és per a nosaltres garantia en la consecució d’una societat igualitària.

Continua llegint

Anuncis

“Les dones parim, les dones decidim”

Sóc mare de dues filles, dues dones. Ahir va tornar a ser un dia tres per a nosaltres. Malgrat el vot secret que era possible al Congrés dels Diputats, vam viure un altre episodi en el llibre del PP “retrocedim 30 anys en els drets de les dones”.

Un retrocés ideològic, normatiu, social, que ens situa a on estàvem fa molts i molts anys i que només possibilita el dret a les dones que tinguin diners. Perquè aquelles que formen part de famílies treballadores no podran avortar legalment, no podran decidir sobre el seu propi cos amb les condicions de salut necessàries per poder fer-ho.

Avui només penso perquè les meves filles no podran tenir els mateixos drets que vaig tenir jo. Perquè la dreta rància d’aquest país s’ha enrocat en destrossar allò que ens feia lliures, que ens permetia decidir sobre el nostre propi cos, amb garanties, amb seguretat, legalment. Quins deutes té el sr. Ministre amb l’església, també rància, per haver impulsat aquest text retrògrad

Avui és l’aniversari del naixement de la Clara Campoamor,  una de les dones que més va lluitar per fer valdre els drets de les dones. Necessitem commemorar el seu naixement reivindicant allò que per ella va ser el leitmotiv de la seva vida personal i política, la igualtat entre homes i dones.

Resolved lo que queráis, pero afrontando la responsabilidad de dar entrada a esa mitad de género humano en política, para que la política sea cosa de dos, porque solo hay una cosa que hace un sexo solo: alumbrar; las demás las hacemos todos en común, y no podéis venir aquí vosotros a legislar, a votar impuestos, a dictar deberes, a legislar sobre la raza humana, sobre la mujer y sobre el hijo, aislados, fuera de nosotras. (“El voto femenino y yo”. Editorial Horas. Madrid, 2006, p. 107)

Imatge

Per si no en teníem prou

Per si no en teníem prou

La renúncia dels partits que governen Catalunya, CIU i ERC, a confeccionar uns pressupostos per l’any 2013 té conseqüències reals que afecten molt directament a la ciutadania. Podem estar d’acord en que el repartiment del dèficit autonòmic és injust però no en que aquesta sigui l’excusa per no fer pressupostos per aquest 2013. Si més no, és tan injust com els deutes que la Generalitat manté amb els Ajuntaments que no per això deixen d’exercir la seva responsabilitat i no es neguen a fer pressupostos per responsabilitat amb la ciutadania.

Un pressupost, per definició, és l’expressió real de la voluntat política d’un govern. D’aquesta definició i de l’actual situació es desprenen dues evidències. La primera és que CIU se sent còmode governant amb uns pressupostos pactats amb el PP, que són un atac directe al model d’estat del benestar i que mantenen uns ajustos similars a la proposta d’ajust que pel 2013 planteja el govern de Madrid. La segona, la covardia d’ERC que dóna suport a uns pressupostos de dretes i socialment injustos però que amb la pròrroga s’estalvia donar explicacions de la seva postura al Parlament.

Però el que m’interessa en aquest article és parlar de les conseqüències reals del tacticisme polític de CIU i ERC. El 3 de setembre el Consell Comarcal del Vallès Occidental feia públiques les dades d’atorgament de beques menjador per aquest curs escolar. L’increment de sol·licituds ha estat d’un 13% respecte l’any passat. La pròrroga de pressupostos ha suposat la congelació de la partida pressupostària de beques menjador i la conseqüencia directa d’ aquesta decisió política ha estat que 4.460 alumnes de la comarca s’hagin quedat sense beca menjador perquè només s’han pogut atendre un insuficient 51,5 % de les sol·licituds.

Des del Consell Comarcal es va demanar a la Consellera Rigau l’ampliació de la partida pressupostària per tal d’atendre amb un ajut del 50% del preu de l’àpat a tots aquells infants que, segons avaluació dels serveis socials, es troben en una situació de precarietat econòmica que fa necessari un ajut de menjador. La resposta ha estat negativa i és que la irresponsabilitat de no fer pressupostos té com a conseqüència la impossibilitat de redefinir les prioritats. Això si, els concerts per les escoles que segreguen els nens per sexe estan garantits…

Per si no en teniem prou, a un inici de curs que afronta l’envit recentralitzador del govern del PP amb la reforma de la LOMCE, que pretén un clar retrocés en el nostre model d’immersió lingüística i amb un clar component de regressió ideològica, cal afegir la incapacitat del govern de la Generalitat per donar respostes a les necessitats reals dels ciutadans del nostre país. La fugida endavant que protagonitza el govern de CIU en els últims anys i que té com a còmplice a ERC, té conseqüències reals.

“Prometre” en fals?

En democràcia, els drets i els deures s’han de respectar. Tenim dret a l’educació, reconeguts per la Constitució Espanyola de 1978 i per l’Estatut d’Autonomia de 2006. Aquest dret ha de garantir que tots els nens i nenes, a partir dels 6 anys obligatòriament, han de tenir una plaça escolar garantida. Dit així, sembla que no hi ha dubtes. El nostre sistema educatiu preveu l’inici de l’escolarització als 3 anys, amb l’educació infantil. I, tot i que l’educació 0-3 encara quedaria fora de l’àmbit més formal, els municipis cobreixen un 20% de necessitat quan a la demanda de places d’escoles bressols.

En el procés de preinscripció som testimonis d’algunes frustracions. Els pares i les mares volen fer la millor elecció quan a centre educatiu es refereix. La millor elecció vol dir, subjectivament, la que pensen que respon a les seves expectatives, preferències, necessitats, etc, pel que fa a quelcom tan important com és l’escola a on ha d’anar el seu fill o la seva filla. De vegades (aquest any no arriba al 7%), una part d’aquests nens i nenes no poden anar a l’escola que els seus progenitors havien escollit en primera opció, i han d’acceptar que el Departament d’Educació de la Generalitat designi la segona opció escollida pels pares com a centre escolar assignat. És un procés complex que es du a terme amb l’objectiu final de garantir una plaça escolar en les millors condicions possibles.

En relació a la preinscripció i matriculació a escoles bressols, el que hem de garantir des dels ajuntaments, és l’accés igualitari, amb requisits bàsics, i de manera que, si la demanda supera l’oferta és el sorteig públic el mètode que decidirà l’ordre en l’admissió d’alumnes en condicions d’igualtat. Frustracions?Evidentment. Totes aquelles famílies que no han obtingut una plaça en escola bressol pública poden sentir aquesta frustració, però no és argument per carregar-se el procediment.

I sobretot, i no només poc responsable, sinó fals, el que no està justificat és utilitzar políticament aquestes frustracions prometent procediments diferents que no existeixen.  Prometre l’elecció lliure d’una escola pública, concreta, “la que tu decideixis”, és fals. Òbviament, si parlem d’escoles privades de municipis veïns els meus arguments no serveixen.

La meva reflexió d’avui gira entorn d’aquesta promesa falsa que juga amb els sentiments de les persones. No podem fer d’això una bandera política, no és digne. Cal ser més honestos i explicar les coses tal i com són. Fent-ho, en algunes ocasions, podem trobar persones que es molestin, cert, però també podrem anar a dormir amb la conciència tranquil·la per no haver enganyat a ningú.