“Les dones parim, les dones decidim”

Sóc mare de dues filles, dues dones. Ahir va tornar a ser un dia tres per a nosaltres. Malgrat el vot secret que era possible al Congrés dels Diputats, vam viure un altre episodi en el llibre del PP “retrocedim 30 anys en els drets de les dones”.

Un retrocés ideològic, normatiu, social, que ens situa a on estàvem fa molts i molts anys i que només possibilita el dret a les dones que tinguin diners. Perquè aquelles que formen part de famílies treballadores no podran avortar legalment, no podran decidir sobre el seu propi cos amb les condicions de salut necessàries per poder fer-ho.

Avui només penso perquè les meves filles no podran tenir els mateixos drets que vaig tenir jo. Perquè la dreta rància d’aquest país s’ha enrocat en destrossar allò que ens feia lliures, que ens permetia decidir sobre el nostre propi cos, amb garanties, amb seguretat, legalment. Quins deutes té el sr. Ministre amb l’església, també rància, per haver impulsat aquest text retrògrad

Avui és l’aniversari del naixement de la Clara Campoamor,  una de les dones que més va lluitar per fer valdre els drets de les dones. Necessitem commemorar el seu naixement reivindicant allò que per ella va ser el leitmotiv de la seva vida personal i política, la igualtat entre homes i dones.

Resolved lo que queráis, pero afrontando la responsabilidad de dar entrada a esa mitad de género humano en política, para que la política sea cosa de dos, porque solo hay una cosa que hace un sexo solo: alumbrar; las demás las hacemos todos en común, y no podéis venir aquí vosotros a legislar, a votar impuestos, a dictar deberes, a legislar sobre la raza humana, sobre la mujer y sobre el hijo, aislados, fuera de nosotras. (“El voto femenino y yo”. Editorial Horas. Madrid, 2006, p. 107)

Imatge

Anuncis

Els comentaris estan tancats.