Han passat uns dies i encara no m’he pronunciat en aquest espai, personal, sobre tot el que està passant. La meva filla tenia 8 mesos quan vaig començar a treballar a l’Ajuntament de Rubí. Dissabte celebràvem els seu 11è aniversari. I tots aquests anys han passat volant. Ràpids i intensos. Quantes vegades he sentit com em deien “mama sempre treballes”! Totes dues m’han retret moltes vegades que passo hores i hores a la feina. Totes dues entenien que era necessari treballar i fer-ho bé, perquè “la mama vol que Rubí sigui més bonica” com diu la meva filla petita. He dedicat tot el meu esforç, que també era la meva obligació, a fer allò amb el que ens havíem compromès. El nostre projecte s’ho valia i malgrat les moltes dificultats, sempre he sabut trobar la motivació per renovar aquest compromís.

Ara, aprofitio aquest entorn per agrair a totes les persones que m’han trucat davant uns fets incomprensibles des d’una òptica sensata i que saben que he treballat complint les meves obligacions cada dia. També aprofito per agrair a les que no m’han trucat però també saben que he fet el que devia. I per últim, aprofito per agrair a tots els amics i amigues que, entenent les raons, m’han animat a seguir lluitant, des del meu compromís amb el Partit dels Socialistes de Catalunya, amb el meu partit. Seguiré esforçant-me cada dia perquè vull un futur millor per la meva ciutat. Moltes gràcies i aquí seguirem!

Anuncis

One response to “

  1. Perdona, no t’escaqueixis Alcaldessa (in pectore), et queda molta feina per fer encara.