Cal llegir el “MANIFEST DE LES TRES-CENTES PARAULES ” (Gràcies Montse)

Benvolguts alumnes,

Avui us explicaré un secret. Aquesta nit no he dormit a casa. En algun moment, a la vida, hem de fer coses que surten de la normalitat.  Un grup de mestres hem decidit passar la nit a l’escola. Us vull explicar per què…

Fa temps que la nostra escola està patint moltes agressions.

Ens han retallat els diners de la calefacció, no podem comprar tot el material que necessitem, tenim menys llum a les aules, quan un mestre es posa de baixa no heu notat que no ve ningú?

Hem hagut de reduir les classes de desdoblament, els reforços, les aules d’acollida…  què passa amb els vostres companys que no poden seguir el ritme? I amb els que acaben d’arribar d’un altre país i no parlen la nostra llengua?

Cada cop les aules són més plenes i som menys mestres. I encara ens diuen que tenim sort i… deu ser cert perquè a l’institut del costat està a punt de caure i ningú els fa cas.

Ens diuen que no hi ha diners però… sabeu? Això és mentida!                                         

Els diners hi són però no n’han vingut a parar a aquí. Llavors… qui els té?

Amb el que paguem d’impostos es mantenen els serveis públics, però els vostres pares paguen una proporció molt més alta que els que tenen grans fortunes.

Mentre a nosaltres ens retallen els recursos, les escoles privades continuen rebent les mateixes ajudes.

Es continuen destinant milions als bancs, als alts càrrecs polítics i empreses i projectes que no tenen cap utilitat.

Per què ho fan això?

Perquè no ens tenen respecte. Consideren que l’escola pública és una opció de segona per als que no es poden pagar una escola privada. Com està passant a la sanitat, el transport i tot allò que és públic.

Nosaltres no hi estem d’acord. Nosaltres pensem que la nostra escola és l’escola dels triomfadors.

Per això, avui, faig cara de son.

 

Rubí, nit del 14 al 15 de febrer de 2012

Anuncis

Els comentaris estan tancats.