“A Rubí som intel•ligents”

M’agrada pensar que a la ciutadania de Rubí no li calen aclariments davant d’articles en premsa que propicien actituds excloents. Igual que m’agrada que m’acompanyi aquest pensament, no em puc estar d’escriure el que penso i qui, o més aviat, què millor que el meu bloc per suportar-ho?

Algú, fa uns dies, em va dir que calia combatre les mentides amb bona política i sensatesa. Aquesta reflexió, d’aquest algú que en sap moltíssim més que jo de tot, ara em venia al cap quan he volgut compartir algunes reflexions amb qui les vulgui llegir, envers el tema immigració, tot i que he de dir amb la franquesa que vull que em caracteritzi, que començo a estar farta de parlar d’aquest tema. I el pitjor per a mi és que sembla que això acaba de començar…

Què volen dir quan diuen “primer els de casa”? Qui són “els de casa”? Únicament exclouen els immigrants que són i ho semblen o tots i totes les persones que els consideren immigrants? I qui té potestat per considerar de casa o fora a una altra persona?

Sí, massa preguntes i massa inconcreció però es que necessito rigorositat per parlar de segons quins temes i no em serveix la política electoralista, ho sento.

Sembla que el partit popular deixa fora d’aquest grup “d’els de casa” només als immigrants irregulars, “sense papers”. Recolliré la literalitat de l’acta del ple municipal de 30 de setembre d’enguany on diu “ sempre els hi he dit, i crec que és un problema de vostès, si més no del seu grup i potser ampliable a la resta de grups, que per a vostès, els immigrants legals, en situació de legalitat, no són de casa. Per a nosaltres sí. Aquí està la diferència”  (portaveu del grup popular).  Això és el que pensa el PP?

A veure si m’aclareixo perquè sembla que no ho havia entès fins ara. Resulta que els immigrants, la població estrangera de Rubí (per a més dades unes 10 mil persones), sí que són els de casa , i només no ho són els poquíssims (difícil per l’administració local calcular de quantes persones parlem però cent o dues-centes?), que es troben en aquella situació d’impasse mentre regularitzen la seva residència a la nostra ciutat? I per això tanta història?  He de demanar disculpes pel to però és que després llegeixo que el programa del PSC per a les eleccions autonòmiques és un manual d’hipocresia segons la portaveu popular de Rubí i m’irrito!  El Partit dels Socialistes de Catalunya ha presentat un programa electoral treballat i aprovat per unanimitat en una convenció amb més de 800 delegats de totes les agrupacions socialistes de Catalunya, possible, de govern, d’esquerres, progressista, amb un valor prioritari: la justícia social.  

El populisme barat (de “todo a cien” com ahir deia la Pilar Rahola a la seva columna de La Vanguardia, per cert, molt interessant), no ens cal ni ens interessa a Rubí. NO el volem ni el compartim, no només els i les socialistes, sinó la majoria de la ciutadania. Cal fer un exercici de responsabilitat i parlar de les coses dient-les pel seu nom.  Senyors i senyores del Partit Popular, sisplau, aclareixin a la ciutadania que per a vostès “els de casa” també són les persones immigrades, regularitzades com vostès diuen, i que són la immensa majoria de les 10000 persones que suposen aquest 14% de població estrangera a la ciutat. És el just i el que els hi col·locarà en un lloc respectat d’oposició, parlant clar i català o castellà, com vostès s’estimin més, que a una servidora tant li fa (que no seré jo qui amagui la meva llengua materna que és el castellà). I sobretot, no titllin d’hipòcrita a l’adversari perquè, després de tot això, la provocació ve en forma de frase feta (en castellà): “Se cree el ladrón que todos son de su condición”.