“Prometre” en fals?

En democràcia, els drets i els deures s’han de respectar. Tenim dret a l’educació, reconeguts per la Constitució Espanyola de 1978 i per l’Estatut d’Autonomia de 2006. Aquest dret ha de garantir que tots els nens i nenes, a partir dels 6 anys obligatòriament, han de tenir una plaça escolar garantida. Dit així, sembla que no hi ha dubtes. El nostre sistema educatiu preveu l’inici de l’escolarització als 3 anys, amb l’educació infantil. I, tot i que l’educació 0-3 encara quedaria fora de l’àmbit més formal, els municipis cobreixen un 20% de necessitat quan a la demanda de places d’escoles bressols.

En el procés de preinscripció som testimonis d’algunes frustracions. Els pares i les mares volen fer la millor elecció quan a centre educatiu es refereix. La millor elecció vol dir, subjectivament, la que pensen que respon a les seves expectatives, preferències, necessitats, etc, pel que fa a quelcom tan important com és l’escola a on ha d’anar el seu fill o la seva filla. De vegades (aquest any no arriba al 7%), una part d’aquests nens i nenes no poden anar a l’escola que els seus progenitors havien escollit en primera opció, i han d’acceptar que el Departament d’Educació de la Generalitat designi la segona opció escollida pels pares com a centre escolar assignat. És un procés complex que es du a terme amb l’objectiu final de garantir una plaça escolar en les millors condicions possibles.

En relació a la preinscripció i matriculació a escoles bressols, el que hem de garantir des dels ajuntaments, és l’accés igualitari, amb requisits bàsics, i de manera que, si la demanda supera l’oferta és el sorteig públic el mètode que decidirà l’ordre en l’admissió d’alumnes en condicions d’igualtat. Frustracions?Evidentment. Totes aquelles famílies que no han obtingut una plaça en escola bressol pública poden sentir aquesta frustració, però no és argument per carregar-se el procediment.

I sobretot, i no només poc responsable, sinó fals, el que no està justificat és utilitzar políticament aquestes frustracions prometent procediments diferents que no existeixen.  Prometre l’elecció lliure d’una escola pública, concreta, “la que tu decideixis”, és fals. Òbviament, si parlem d’escoles privades de municipis veïns els meus arguments no serveixen.

La meva reflexió d’avui gira entorn d’aquesta promesa falsa que juga amb els sentiments de les persones. No podem fer d’això una bandera política, no és digne. Cal ser més honestos i explicar les coses tal i com són. Fent-ho, en algunes ocasions, podem trobar persones que es molestin, cert, però també podrem anar a dormir amb la conciència tranquil·la per no haver enganyat a ningú.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.