No podem tornar enrera

Quan l’any 94 acabava la primera carrera universitària, i impregnada d’una il.lusió tremenda per trobar feina, em molestava sobremanera que, en dir el que havia estudiat, moltíssima gent no sabia de què li parlava. Si deies “sóc mestre” o “sóc metge” , tothom t’havia d’entendre. Però en dir “sóc treballadora social” una majoria de persones o no sabia o feia relacions amb tasques que no requerien de titulació universitària per desenvolupar-les. La meva joventut i la vocació i valoració de la professió, de vegades feia que m’enfadés, però dedicava el temps que calgués a explicar per què havia estat tres anys a la facultat i un any més fent un post-grau d’especialització. Amb els anys, i havent millorat, encara hi ha moltes persones que no entenen el contingut d’aquesta professió. Personalment em vaig complicar la vida una mica més i encara em va resultar més difícil explicar el que significava la segona carrera universitària. Antropologia social i cultural? Què és això? Era la pregunta més freqüent.

I ara, fa prop de 8 anys, i quan dic que em dedico a la política, encara he d’explicar molt més l’activitat que m’ocupa gran part del dia (i de vegades moltes nits en blanc). Els serveis socials són quelcom més que un departament municipal a on s’atenen a aquelles persones que tenen “problemes”. Ho vaig reivindicar des de la professió i ara ho faig des de la responsabilitat política. És una de les competències obligatòries que tenen els ajuntaments amb més de 50 mil habitants.

L’any 2009, als serveis socials de Rubí hem atés a més de 13 mil persones, un 18 % de la població de la nostra ciutat. Aquestes persones han fet ús del seu dret d’accés a un sistema que, segons la Llei 12/2007 d’11 d’octubre, de Serveis Socials de Catalunya, és un dret universal i que cal que sigui així entés. Ningú pensa que anar al metge, o a l’escola sigui tret diferencial negatiu. Són drets i els exercim. I així hem d’entendre els serveis socials, perquè aquesta categoria és la que legislativament tenen. Estem començant a veure el llum al final del túnel. La crisi econòmica ens ha sacsejat i, molt a poc a poc, tot tornarà al seu lloc. Però en aquest temps de dificultats, intenses per a moltes famílies de la nostra ciutat, els professionals de serveis socials han atés, informant, orientant, assessorant, tramitant, amb seguiments i tractaments socials, amb recursos locals o supramunicipals, amb vocació de servei públic, a totes les persones que han volgut exercir el seu dret d’atenció social. Seguiré explicant a qui m’ho demani el que es fa a serveis socials. I cal explicar que la primera llei aprovada pel govern de la Generalitat, aquest govern d’entesa, va ser la Llei de Serveis Socials. Cal explicar que la reivindicació de la categoria de dret dels serveis socials ha estat possible gràcies a un govern d’esquerres, progressista, que situa a les persones i el seu benestar i protecció social en un lloc privilegiat de la seva agenda política. Cal parlar d’això, i no de temps passats.

No podem tornar enrere.

Anuncis

2 responses to “No podem tornar enrera

  1. tonialmeda

    Lectura recomanable: “El respeto” de Richard Sennett.
    Altres polítics han passat molts anys parlant de valors i mantenint els privilegis. L’estat del benestar comporta un compromís públic d’assegurar mínims vitals a tota la ciutadania. Reconeixement de drets per acabar amb visions assistencialistes, participació i control per assegurar la igualtat d’oportunitats. Fer política social com a “demòcrates creients i practicants”.

    • Benvolgut Toni,

      Estic totalment d’acord. Cal que ens ho creiem i ho practiquem i des de Rub així ho fem. Seguiré la teva recomanació i llegiré “El respeto”.

      Una abraçada!